La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dormint a comissaria
Mentre la DGAIA busca equipaments d’emergència, menors migrants continuen dormint en comissaries
L’arribada massiva de menors immigrants a Catalunya en les últimes setmanes ha provocat el col·lapse del servei d’acollida, una crisi que ha obligat un grup de menors a pernoctar, alguns des de dilluns passat, en diferents comissaries dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona.
L’ Oussama i l’Ahmad, de 17 anys, i en Mohamed, de 16, tots tres procedents de Ksar alKebir, al nord del Marroc, formen part del grup de 15 joves que ahir es van tornar a despertar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra del carrer Nou de la Rambla de Barcelona. Les dependències policials són casa seva des de dilluns passat, en espera que els assignin plaça en algun centre de menors. El cas de l’Oussama, l’Ahmad i en Mohamed il·lustra la situació límit que afronta la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i la descoordinació o la discrepància de criteris entre les diferents instàncies de la Generalitat a l’hora d’abordar unes arribades massives anunciades des de fa mesos.
El sistema no ha estat capaç de gestionar la totalitat dels més de 2.000 menors estrangers, la majoria procedents del Marroc, que aquest any han culminat la seva ruta migratòria a Barcelona. Ahir els Mossos van reiterar que una comissaria no és un lloc perquè els adolescents hi dormin, de manera que al llarg de divendres es van tornar a personar en diferents centres perquè acollissin menors. Alguns van obrir les portes i d’altres van respondre que ja estaven sobresaturats, que no hi cabia ni una agulla.
La tensió en el circuit d’acollida va esclatar dijous, l’endemà que la DGAIA demanés a les entitats amb centres de menors que acceptessin els joves que els derivessin directament els Mossos, cosa que suposa saltar-se la fase de cribratge en què s’identifica cada persona i es determinen les seves necessitats de protecció. La Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Fedaia) va respondre que no estava d’acord amb aquesta mesura i va exigir que la DGAIA liderés un procés que “en cap cas no ha de recaure únicament en mans dels cossos policials”.
Però, malgrat el malestar expressat pels Mossos, perquè consideren que no és acceptable tenir tants dies nens dormint als bancs de les comissaries, sense dutxar-se i alimentant-se a base d’entrepans, ahir el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, va negar que hi hagués friccions ni “visions diferents” amb el Departament d’Interior. El Homrani va atribuir el caos a la “situació d’emergència”, al fet que “en dos mesos han arribat més nois que en tres anys junts, de 20 a 50 al dia”, i que “la resposta no és tan ràpida com ens agradaria”. Tampoc no va voler comentar el comunicat del sindicat dels Mossos SAP-Fepol en què es denuncia la DGAIA per haver sotmès la policia autonòmica a un “xantatge”, ja que “amb l’excusa de l’absència de places d’acollida no ha volgut assumir la guàrdia i custodia” dels menors. El sindicat insta el conseller que prengui la iniciativa i que no traspassi les seves responsabilitats als Mossos.
A la tarda, des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies afirmaven que no els constava que hi hagués nens dormint a les comissaries i que continuaven buscant una solució per obrir equipaments d’urgència on es pugui abordar la fase de cribratge, que en contextos normals es prolonga fins a un màxim de 48 hores.
El panorama va empitjorar a començaments de setembre, quan va tancar abans del previst el centre d’emergència obert al barri d’Hostafrancs a causa dels problemes amb els veïns. La DGAIA va passar a allotjar els menors a la seva seu del Paral·lel fins a aquest dilluns. El centre que es va posar en marxa al Masnou, de 80 places, es va col·lapsar ràpidament, i els Mossos van haver d’allotjar els menors. I ja són cinc dies. Ahir a la nit es preveia que una vintena de joves tornarien a passar la nit a les comissaries de la capital, entre els quals l’Oussama, en Mohamed i l’Ahmad, que van venir a Catalunya atrets pels comentaris positius sobre Barcelona que altres nois de la seva ciutat escrivien a les xarxes socials.
El sistema d’acollida no ha estat capaç de donar resposta al total de les més de 2.000 arribades fins al setembre