La Vanguardia (Català-1ª edició)
Del taxi al repartiment
L’operació, valorada en 1.700 milions, suposaria un gir estratègic
La tecnològica Uber estudia adquirir la firma de repartiment de menjar Deliveroo per 1.700 milions d’euros.
La californiana vol potenciar el repartiment a domicili davant el conflicte amb el taxi
Ni confirmen, ni desmenteixen. Com acostuma passar en aquests casos, les parts prefereixen mantenir el silenci. Però el mercat li atorga credibilitat a la notícia. Segons informava ahir l’agència Bloomberg, Uber, la controvertida plataforma tecnològica de transport urbà, està en converses per comprar Deliveroo, la firma de lliurament de menjars a domicili. L’import de l’operació no ha transcendit, però es creu que es podria acostar als 2.000 milions de dòlars (uns 1.700 milions d’euros).
La borsa va reaccionar immediatament: les accions de l’empresa Just Eat, competidora de Deliveroo, es van desplomar a la tarda fins a un 7%. Les de Delivery Hero, una altra companyia de la competència, van cedir gairebé un 3%. El temor és que Uber adquireixi una posició de domini en aquest sector, on ja és present amb UberEats, encara que les converses podrien frustrar-se, en part perquè Deliveroo i els seus inversors s’han mostrat reticents a renunciar a la seva independència, afirmen fonts properes a l’operació.
Si bé és poc coneguda al mercat dels Estats Units, Deliveroo és omnipresent a les capitals d’Europa. El servei està disponible a més de 200 ciutats de quatre continents. Pel que fa UberEats, encara té una presència feble en alguns països, com és el cas d’Espanya. S’entén que Deliveroo sigui molt apetitosa per al gegant dels Estats Units, que ha d’enfrontar-se a problemes regulatoris en el seu model de transport entre particulars. I el sector del entrega de menjar, si bé té aspectes referents al mercat laboral per solucionar, no ha de lluitar contra lobbies poderosos, com els del taxi.
Paul Hickman, analista d’Edison Investment Research, va dir a la BBC que una combinació d’Uber Eats i Deliveroo podria crear “una marca dominant”. “Uber té un sistema de distribució integral impulsat per l’aplicació i una reputació internacional, mentre que el model de negoci de Deliveroo se centra en la funció de lliurament”, amb la qual cosa les dues empreses es complementarien.
El màxim responsable d’Uber, Dara Khosrowshahi, considera el negoci de entrega de menjars de la companyia una prioritat. Ha estudiat fins i tot utilitzar drons per al repartiment. L’empresa amb seu a San Francisco també avalua altres adquisicions, malgrat que la seva situació financera encara ha de trobar l’estabilitat. El resultat net ajustat (és a dir, sense comptar els ingressos extraordinaris) d’Uber en els tres primers mesos del 2018 ha registrat pèrdues de 266 milions d’euros abans d’impostos, una millora del 47,8% respecte a les pèrdues de 510 milions d’euros d’un any abans.
Això no frena Uber, que manté converses amb la rival de viatges compartits de l’Orient Mitjà Careem, van dir a Bloomberg persones properes a l’empresa. Després de vendre els seus negocis de viatges compartits al sudest d’Àsia, la Xina i Rússia, la californiana busca ara comprar competidors.
Deliveroo és una de les start-ups més grans d’Europa i l’any passat va reunir uns 408 milions d’euros d’inversors internacionals, entre els quals Fidelity Investments i T. Rowe Price Group. La companyia va mantenir l’any passat converses amb SoftBank per negociar un finançament i es dona el cas que aquesta entitat és també una dels inversors més grans d’Uber. Les negociacions van finalitzar de forma abrupta.
Si Uber aconseguís Deliveroo, també hauria de menjar-se unes quantes patates calentes, perquè les plataformes de repartiment a domicili arrosseguen conflictes jurídics per les condicions laborals a diversos països. En el cas de Deliveroo, una sentència d’un tribunal de València va considerar aquest any que un dels seus repartidors era en realitat un assalariat i que l’empresa havia de fer-se càrrec de la quota a la Seguretat Social. Fa tan sols uns dies, una altra decisió va establir que els repartidors de l’empresa Glovo són autònoms, de manera que no hi ha, en aquest cas, relació laboral típica de treballador subordinat.