El Papa visita els països bàltics en un viatge clau per aclarir ombres

El papa Francesc arriba avui als països bàltics en un viatge clau per agafar aire davant la crisi dels abusos sexuals que plana sobre el Vaticà. Bergoglio visitarà al llarg de quatre dies, fins dimarts, tres països –Lituània, Letònia i Estònia– i torna a anteposar les perifèries d’Europa a països de més tradició catòlica, com França o Espanya. Malgrat que el 79% dels 3,2 milions de lituans és catòlic, als altres dos països aquesta religió és molt minoritària. Només el 20% dels habitants de Letònia es consideren catòlics, mentre que a Estònia representen el 0,5% de la població del total d’1,3 milions. El 75% es declaren ateus.

És la primera vegada que un Pontífex viatja a aquesta regió des que Joan Pau II ho va fer el 1993, just després de la dissolució de la Unió Soviètica. Moltes coses han canviat des d’aleshores. Lituània, Letònia i Estònia gaudeixen de democràcies i formen part de l’OTAN, però les seves Esglésies encara es ressenten del control que l’URSS exercia sobre la gent. Segons han avançat fonts de l’Església lituana, l’objectiu d’aquest viatge és que el Papa doni senyals d’“esperança” a països que tenen una llarga llista de problemes, des de poca participació política, una elevada taxa de suïcidi o una forta emigració juvenil.

El Papa viatja als països bàltics, però també s’acosta a Rússia. Francesc visita les fronteres de Putin en un moment en què les relacions entre la Santa Seu i Moscou no tenen bona salut des de la invasió russa a la península de Crimea. Alguns analistes creuen que la presència del Papa a la zona vol confirmar la seva connexió amb el bloc occidental. Qualsevol paraula referida a la seguretat d’aquestes nacions serà molt ben rebuda allà, però fonts del Vaticà descarten que el Papa es refereixi específicament a Rússia per evitar més tensions diplomàtiques.

La visita, el 25è desplaçament internacional de Bergoglio, desvia l’atenció de la crisi dels abusos sexuals que ha centrat totes les informacions vaticanes aquests últims mesos. La seva polèmica visita a Xile va anar acompanyada pels informes demolidors de Pennsilvània –que assenyalaven 300 sacerdots que havien abusat de més de mil menors durant 70 anys– i d’Alemanya, amb més de 3.600 casos d’abusos comesos per 1.670 religiosos. També viatja un mes després que l’exnunci als EUA Carlo Maria Viganò mostrés les cartes de l’oposició ultraconservadora al Papa, que no dubtarà a utilitzar els abusos per fer-li mal.

Benet XVI escriu al cardenal alemany Walter Brandmüller, un dels més crítics amb Francesc

Ahir mateix Francesc va acceptar la renúncia de dos bisbes xilens més pels escàndols i el bisbe indi Franco Mulakkal va ser arrestat per violar una monja en múltiples ocasions entre el 2014 i el 2016.

En vigílies del viatge s’ha conegut una altra bomba. Es tracta d’una carta privada de Benet XVI al cardenal alemany Walter Brandmüller, un dels més crítics amb Francesc, publicada al diari Bild. “Entenc la pena que us va causar el final del meu pontificat a tu i a molts altres. Però per a alguns –i em sembla que també per a tu– la tristesa s’ha convertit en ràbia, que no només afecta l’abdicació sinó la meva persona i tot el meu pontificat”, afirma el Papa emèrit. El cardenal Brandmüller és un dels que va firmar la famosa carta de les dubia (dubtes) contra la moralitat de Francesc, i és molt proper a l’exnunci que va demanar la dimissió del Papa en un gest inèdit a l’Església.