La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Església rebutja el pla de Macron d’ampliar la reproducció assistida
Els bisbes veuen inacceptable la inseminació artificial de dones soles o lesbianes
Emmanuel Macron pretenia, durant el seu mandat, seduir els sectors catòlics per eixamplar la seva base de suport amb vista a la reelecció. No serà tan fàcil. França és a les portes d’una nova batalla, potser tan ferotge com la mantinguda fa uns anys per François Hollande quan s’anava a aprovar el matrimoni homosexual. L’objecte de la disputa és ara el projecte per estendre legalment la reproducció assistida a dones que estan soles o viuen amb una parella lesbiana.
L’Església catòlica ha escalfat el debat amb la publicació d’un dens document, de 112 pàgines, sota el títol La dignitat de la procreació, en què s’oposa frontalment a l’ampliació de la legislació existent, mentre critica fins i tot la normativa actual pels problemes morals que, segons el seu parer, planteja. L’episcopat ha pres la iniciativa pocs dies abans que el Consell Consultiu Nacional d’Ètica (CCNE) presenti un informe que ha de servir de base per a un projecte de llei que la majoria presidencial pretén portar aviat al Parlament. Els grups catòlics que ja es van mobilitzar contra les unions homosexuals tornaran a la càrrega.
En el text, signat per tots els bisbes, s’afirma que “l’Església catòlica, preocupada pel valor de la fraternitat, vol donar a conèixer la seva inquietud” pel que a França es denomina “procreació mèdicament assistida” (PMA). El problema principal, des del punt de vista de la jerarquia catòlica, és que l’aplicació d’aquestes tècniques a dones celibatàries i a lesbianes “descarta des del principi la referència biològica i social d’un pare”. Els prelats avisen que “la supressió jurídica de la genealogia paternal atempta al bé del nen, que serà privat de la seva referència de doble filiació”. Tal situació, per als bisbes, tindrà el nociu efecte “de disminuir, i fins i tot suprimir, la responsabilitat de pare”.
El document de l’Església francesa es pregunta: “Podem acceptar col·lectivament que l’home sigui considerat com un simple subministrador de materials genètics i que la procreació humana s’assembli a una fabricació?”, i expressa el temor que es produeixin autoritzacions d’inseminació post mortem. Els bisbes es pregunten si és bo per a un nen “haver estat engendrat en aquell context de dol”. Les reflexions de la jerarquia catòlica alerten així mateix sobre la mercantilització del sector si els donants d’esperma són remunerats, i reiteren els seus seriosos dubtes sobre els mètodes actuals i l’existència d’embrions sobrants.
Els bisbes francesos no han fet sinó expressar una preocupació molt estesa dins l’Església catòlica davant uns problemes bioètics generats per avenços científics que la desborden. El Papa emèrit, Benet XVI, era molt conscient d’aquests desafiaments i intentava raonar-los teològicament. Ell va parlar d’una “revolució antropològica”. Francesc s’acosta a aquests reptes des d’un punt de vista més pastoral, menys teòric, però les respostes continuen sent difícils.
A Macron la topada amb l’Església catòlica no li interessa. El president ha intentat el contrari. El passat 9 d’abril va pronunciar un important discurs davant els bisbes, al Col·legi dels Bernardins, a París. Allà va dir una cosa sense precedents i que va crear malestar entre els defensors a ultrança del laïcisme. Macron es va comprometre a “reparar el deteriorat vincle entre l’Església i l’Estat”, i va esperonar els catòlics a intervenir en el debat polític i a fer sentir la seva veu, sense por. Això és el que poden fer ara –en contra de Macron– si el pla per autoritzar la inseminació de dones celibatàries i lesbianes continua endavant.
La sensibilitat religiosa d’Emmanuel Macron ha despertat curiositat, fins i tot un cert morbo. A ell li agrada recordar que va estudiar als jesuïtes, a Amiens, i que, contra l’opinió paterna, es va fer batejar quan ja tenia 12 anys. Al mateix temps, durant la campanya que el va portar a l’Elisi, va admetre que era agnòstic, tot i que “receptiu a la presència de la transcendència”.
El president ha intentat fins ara acostar-se al món catòlic per eixamplar la seva base electoral