Casado guanya les terceres primàries

Ningú no va dir que hagués de ser fàcil i Pablo Casado ho sabia, però la decisió de la Fiscalia de rebutjar l’obertura d’un procediment al Tribunal Suprem contra el president del PP suposa per a ell guanyar les terceres primàries en dos mesos. Les primeres van ser quan, contra tot pronòstic, va superar María Dolores de Cospedal i es va col·locar, juntament amb Soraya Sáenz de Santamaría, per lluitar per la presidència del partit. Les segones, en què es va imposar a l’exvicepresidenta del Govern central, just ara fa dos mesos, i les terceres ahir, quan el Suprem fa el primer pas per posar fi a un malson que ja dura cinc mesos al líder del PP.

I si va ser agosarada la decisió de disputar la presidència del partit a Santamaría i Cospedal, fer-ho tenint a sobre l’espasa de Dàmocles del màster semblava un suïcidi. Perquè posava més encara el focus sobre ell, però sobretot per al PP, que entrava en la interinitat, ja que una decisió diferent del Suprem –si és que confirma el posicionament del fiscal– l’hauria posat a la picota i la seva dimissió s’hauria tornat inevitable, per molt que ell comuniqués que només l’obertura del judici oral l’hauria portat a la renúncia. Ja s’haurien encarregat, fins i tot alguns dels seus, de demanar-l’hi.

Però Casado estava segur de si mateix. Possiblement era l’únic que confiava que tot s’acabaria com sembla que s’acabarà. Ni tan sols els seus haurien posat la mà al foc per ell. Però la decisió del fiscal s’uneix al seu refermament com a president. Després del mes d’agost recorrent totes les comunitats autònomes “fent partit” i cosint el PP després de les primàries, ara ja sap que té tot el partit al darrere. La sortida de Santamaría li ha deixat aquest flanc net i el camí es fa més transitable amb la decisió del fiscal.

Sense ombra de dubte sobre el màster, Casado podrà dedicar-se completament a fer política, sense haver de dedicar temps a si fa públics els seus treballs o no. Ara tothom al PP el seguirà. És un líder amb un màster aprovat i ningú no s’atrevirà a discutir-li res. L’espasa de Dàmocles ja no penjarà sobre el seu cap. Les primàries s’han acabat, però ara comença el més difícil per a Casado: ha de fer política, ha de designar candidats i, sobretot, ha de demostrar que és capaç de recuperar el vot dels seus afins i que és capaç de guanyar eleccions. Això ja no són unes primàries, és la revàlida, la tesi definitiva. I aquesta sí que haurà de superar-la amb nota.