La Vanguardia (Català-1ª edició)
Borrell: “Parar l’1-O amb la policia era impossible”
L’Institut Elcano no veu impacte pel tema català
El ministre intenta contrarestar en la seva estada a Nova York el missatge independentista
Dos dies a Nova York, dues aparicions públiques i dos esforços per construir un relat que contraresti la narració difosa pels independentistes catalans de la qual Espanya en surt malparada, amb rostres ensangonats a cops de porra.
El ministre d’Exteriors, Josep Borrell, s’ha entregat a la diplomàcia de l’opinió pública per recalcar, malgrat tot, la qualitat democràtica d’Espanya. “No significa que el Govern d’Espanya no hagi comès grans errors”, es va lamentar
ahir al fòrum Global Economy organitzat per la Spain-U.S. Chamber of Commerce i el diari El País.
“Digui’n un”, el va qüestionar el moderador, Javier Moreno.
“Provar de prevenir el referèndum utilitzant la policia espanyola era una missió impossible. No sé si és un error o no perquè no saps què hauries fet en cas de ser allà i és molt fàcil veure els toros des de la barrera. Però crec que era una missió imposible”, va assenyalar respecte a l’intent de reprimir que els catalans votessin el passat 1 d’octubre. “Si la policia catalana no estava disposada a fer la seva feina, era impossible pretendre que la policia espanyola pogués fer-ho”, va aclarir.
El ministre català va explicar l’altra versió. “El problema no és entre Catalunya i Espanya, sinó entre els catalans”, va afirmar dijous a la Universitat de Nova York (NYU). Que el 47% vulgui imposar la seva visió a tot el poble català s’ha convertit en el factor, segons la seva visió, que ha propiciat aquesta fractura.
“Per ser sincer –va respondre a la pregunta del perquè del seu retorn a la política–, Espaencara nya té el risc de perdre part del territori, el conflicte català. El problema per a Espanya és que es trenqui la unitat i això no és una cosa conceptual, sinó existencial. I penso que puc fer alguna cosa per evitar-ho”.
Va afirmar que ha fet conferències a universitats americanes i fins i tot a Europa i “vaig comprendre que la gent tenia una comprensió equivocada” de la situació, “la idea que Espanya és un país en què Franco és viu, i això mereix una resposta”.
Així que va insistir que han de donar a conèixer que “Espanya és entre els 20 països considerats com les democràcies més desenvolupades, per sobre de Bèlgica, només per posar-ne un exemple. Som per sobre de França. No ho dic jo, ho diu la classificació del Banc Mundial. Va descriure Espanya com una democràcia completa sota l’imperi de la llei i un sistema judicial independent. “No som un règim repressiu. Quan sento això que hi ha presos polítics, gent a l’exili, em dic: saben què significa ser pres polític en el règim de Franco?”.
Com a parèntesi, ahir es va presentar a Madrid l’informe del Reial Institut Elcano “Espanya: imatge i marca 2018”, on es conclou que el conflicte a Catalunya “no ha tingut un impacte rellevant” en el prestigi d’Espanya a l’exterior”. De tota manera, l’Estat ha d’elaborar una estratègia a llarg termini de defensa de la qualitat democràtica espanyola “perquè, si no, acabarà tenint impacte”, adverteix la investigadora de l’Observatori d’Imatge d’Espanya Carmen González.
De tornada a la Gran Poma, J.H.H. Weiler, conductor de l’acte celebrat a la NYU, li va preguntar al ministre Josep Borrell si era optimista pel que fa al temps de cura per tancar les ferides i forjar una nova relació en una Catalunya unida. “Caldrà força temps. Si tenim èxit, vint anys”.
Al cap d’unes hores, el ministre va posar en paraules aquella cautela. “En qualsevol cas, la situació és difícil”, va reconèixer. “Però aquest nou govern intenta construir ponts per establir un diàleg, intenta rebaixar la tensió, una nova atmosfera que permeti trobar una solució en el marc de la Constitució.
Va subratllar aquesta paraula. “Hi ha gent que creu que com que aquest Govern va arribar gràcies al vot nacionalista i independentista tenim una hipoteca. No tenim hipoteques. Tot el que fem serà en el marc de la Constitució i això s’ha d’entendre amb claredat. Cada dia hi ha algú que diu que tenim un deute per pagar i no, no tenim hipoteca”.