La Vanguardia (Català-1ª edició)
Perillosament edulcorats
El sucre és la droga més popular i tothom sap que el seu alt consum produeix a llarg termini problemes seriosos per a la salut. Un nou informe ens ha alertat aquesta setmana, en aquest cas de la revista BMJ Open: els iogurts infantils porten el doble de sucre que els naturals per a adults. Es trenca, amb la descoberta, la imatge que el lacti fermentat és un aliment saludable.
Podem considerar el contacte del sucre amb la llengua una espècie d’intoxicació per com reacciona el nostre organisme? No són pocs els estudis que adverteixen del seu excés en els aliments processats. La demesia de consum té conseqüències nefastes per al nostre organisme que desatenem contínuament. The Guardian en l’article El sucre: la droga més popular aconsella als governs regular-ne l’ús massiu en les indústries alimentàries i alerta que s’està produint una sobreingesta col·lectiva i consentida. El perill no està en el sucre per al cafè o la brioixeria que popularment es relaciona amb el consum de sucre, sinó en tots els aliments processats, fins i tot els considerats saludables, com els iogurts, ja que alguns contenen gairebé la meitat de la dosi diària de sucre recomanada. Un iogurt líquid conté 10 terrossos...
La plataforma sinAzucar.org il·lustra a la perfecció l’abús, mesurant els aliments en escala de terrossos i deixa qualsevol persona amb la reflexió a punta de boca. I n’hi ha per a això i per a molt més perquè el consum, lluny d’aturar-se, augmenta. Des dels anys seixanta la ingesta s’ha triplicat i segons l’OMS Espanya figura entre els països més alts en consum de sucre, superat sempre pels EUA, al capdavant amb 160 grams de mitjana diària. L’organisme recomana que el sucre no superi el 10% de la ingesta calòrica al dia.
Quan The Guardian parla de droga popular és perquè al cervell li agrada la ingesta de sucre, la necessita perquè és la seva gasolina. Per això és important deixar clar que el sucre no és dolent i no s’ha d’eliminar però sí reduir-ne la quantia i sobretot prendre consciència de com el mengem. Començar amb l’hàbit saludable de comprovar el percentatge de sucre de cada aliment: galetes, enllaunats en general, patates xip, begudes... ens portaria a modificar les nostres compres. Les dietes riques en sucres afavoreixen l’alliberament immediat d’endorfines, que ofereixen una sensació de benestar enganyosa. El tipus de vida i l’augment dels precuinats i processats ha fet que el nostre índex de greix augmenti, i el nostre consum de sucre es dispari. El consum excessiu de refrescos dolços comença a preocupar i a Baltimore es prohibeix que els restaurants serveixin aquesta mena de begudes per als menors. Londres ha tirat endavant una proposició no de llei que planteja impedir la venda de begudes energètiques als menors. La relació sucre, obesitat i diabetis tipus 2 està comprovada junt amb el fet de portar una vida sedentària. Aturar la inèrcia està en la nostra responsabilitat i deixar-nos portar per la inèrcia de l’accés a aliments a tota hora i la moda de l’snack ens converteix en una població perillosament edulcorada.
El tipus de vida ha fet que el nostre índex de greix s’apugi i el consum de sucre es dispari