La Vanguardia (Català-1ª edició)
Isabel Pantoja trenca el seu silenci en diversos actes públics
Isabel Pantoja va ser durant anys la vídua d’Espanya, i més li hauria valgut continuar de dol, perquè el seu càsting d’amors posterior és desolador. Ara la cantant, després del dur tràmit de passar per la presó (sense que ningú es posés llaços per ella), ha tornat al primer pla gràcies a la seva interpretació de la Mare, en majúscules. Plorosa, dolguda i repartint estopa a granel, la cantant ha donat un cop d’efecte trencant el seu silenci i el seu tancament a la finca Cantora. Va parlar fa uns dies quan va trucar per telèfon al programa Sálvame per explicar el que, d’alguna manera, tothom ja sabia: que la seva filla, Isa Pantoja, no li havia sortit com esperava. I, encara més, que la culpa és de la seva mainadera, Dulce Delapiedra ,a qui la cantant acusa d’haver consentit que la seva filla hagi viscut com una burgesa. Delapiedra, personatge estrany que va passar de fan a esclava de la cantant, ara és la governanta a casa de la jove, i aquesta nit cantarà la seva veritat al Deluxe. Al final l’únic assenyat de la família deu ser en Kiko, l’antic Paquirrín, que mira de posar pau a la família, sense èxit. Després de trencar el seu silenci, Pantoja ha posat fi al seu aïllament i ahir va aparèixer a Puçol (València) per inaugurar la nova planta dels laboratoris Sesderma. Tal com Isabel Preysler va tallar la cinta a Porcelanosa i es va deixar estimar. A l’actual parella de Mario Vargas Llosa la indústria ceràmica li va salvar la vida i el compte corrent, i qui sap si la indústria dermocosmètica salvarà la Pantoja. A diferència de la cantant, a Isabel Preysler els fills no li han donat més que alegries, per bé que no tantes com les que Meghan Markle ha donat a la seva mare, Doria Rangland. La duquessa de Sussex va aprofitar que la seva mare està mig instal·lada a Londres per aparèixer amb ella a la presentació d’un llibre de cuina multiètnica. De vegades sembla que la Meghan ha entrat a la família reial britànica per cobrir una quota racial, i la incorporació de la seva mare ho confirma.
Ser mare no és fàcil, i si no que l’hi preguntin a Ana Obregón, que, després d’una vida insubstancial, s’ha guanyat el respecte etern per l’entrega al seu fill, l’Álex, malalt de càncer. El nivell econòmic ajuda, esclar, però cal reconèixer-li que ha deixat enrere les seves frivolitats. A Carlota de Mònaco li falten dies per donar a llum el seu segon fill, i ha aprofitat l’embaràs per reflexionar sobre la maternitat: “No només hi ha l’opció de la mare com un monstre o la mare com una santa; la majoria de dones estan en un punt intermedi”. Si ella ho diu...