La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Compartim una forta identitat”
Fernando Medina, alcalde de Lisboa, ciutat convidada a les festes de la Mercè d’aquest any, defensa el paper de les ciutats en un món global
La primera vegada que Fernando Medina (Porto, 1973) va visitar Barcelona va ser quan encara era adolescent. Després hi ha hagut més viatges. “És una ciutat increïble”, diu. “Barcelona ofereix una imatge molt forta, sobretot després dels Jocs Olímpics”, continua. Aquest darrer viatge, que acabarà diumenge, el fa com a alcalde de Lisboa. No amaga la seva satisfacció. Considera que les festes de la Mercè són un magnífic aparador per mostrar “la diversitat de la Lisboa moderna”, però també una oportunitat d’estrènyer lligams amb Barcelona de cara a un futur global, en què la possibilitat que el món millori o empitjori dependrà molt de com ho afrontin les grans ciutats. Almenys aquest és el seu parer.
Hi haurà una relació de futur estreta entre Barcelona i Lisboa?
Sens dubte. Compartim una forta identitat. Som dues ciutats cosmopolites, obertes... Valors fonamentals com la tolerància, el combat al racisme i la xenofòbia, i la recerca de la inclusió ja uneixen ciutats d’Europa i del món com París, Barcelona, Lisboa, Londres, Nova York... Són ciutats que treballen per preparar una agenda política comuna. Som punts de resistència contra el nacionalisme d’exclusió, ampliat per l’actual administració americana i per alguns països d’Europa com Hongria.
I el futur són les ciutats.
El seu pes polític augmentarà, perquè els principals problemes a què s’enfrontarà el món tenen a veure amb les ciutats. En el canvi climàtic, per exemple, les ciutats són importants pel que fa a les emissions, i per això promovem el creixement sostenible, el transport públic, la mobilitat compartida... L’accés a l’habitatge és un altre problema comú. El podem afrontar de manera diferent perquè els contextos ho són, però compartim la preocupació. I les preocupacions són punts d’unió molt forts. La nostra unitat és més forta del que ho va ser en el passat.
Un dels reptes, almenys en el cas de Barcelona i Lisboa, és la gestió del turisme.
El turisme és un factor econòmic molt important per a la Lisboa. I un gestor polític ha de treballar per l’ocupació. Ara perquè el turisme es mantingui com a activitat sostenible és necessari que sigui regulat on hi ha desequilibris.
I vostès què han fet?
Vam sol·licitar a l’Assemblea de la República poder regular l’allotjament [els apartaments]. Estem definint les àrees de la ciutat on podran créixer més i on no. Al centre ja no podran. És important de preservar l’autenticitat dels barris, però no té sentit limitar per limitar tota la ciutat. També és una manera de deslocalitzar el turisme.
Quants apartaments turístics hi ha a Lisboa?
Prop de 2.000, però la llei portuguesa és per habitació. Una part dels apartaments sempre estan dedicats a l’explotació turística. D’altres hi estan ocasionalment: a les fires, els caps de setmana...
Un de cada tres lisboetes té més de 65 anys. Un altre repte.
I important. Quan es parla d’inclusió gairebé sempre es pensa en minories, però també hi ha grups molt grans. Estem fent coses tan simples i tan importants com canviar el paviment: Lisboa té calçada portuguesa [llambordes]. Vam detectar que la majoria de les caigudes les tenien persones grans, sobretot dones per l’osteoporosi. També tenim un programa de reformes per a habitatges: rampes, agafadors als lavabos. I estem apostant molt per l’assistència domiciliària. Volem que les persones grans es quedin a les seves cases, en el seu entorn, amb els seus amics. I l’estat també gasta menys: és molt més car l’hospital que fer aquesta mena d’accions.
En el terreny econòmic, quins projectes previstos hi ha?
N’hi ha dos de grans. La venda de terrenys a la zona d’Entrecampos: 140.000 metres quadrats per crear un nou centre d’oficines i de negocis a escala internacional. L’operació s’agilitarà a partir del novembre i ha generat bastant d’interès. I un altre projecte important és la rua creativa do Viriato, que és la transformació d’una antiga fàbrica de l’exèrcit on van treballar més de 3.000 persones i que acollirà petites empreses i emprenedors lligats a l’economia digital, l’art i la cultura. Un pol de creació. De Lisboa al món.