La Vanguardia (Català-1ª edició)
Clavar la bandera al Bernabeu
Rubi assegura que el seu equip anirà a “donar guerra” al feu blanc amb tota la il·lusió
Hi anem amb ganes de donar guerra, de manera que no firmo pas l’empat. Hi anem amb la bandera de la il·lusió, però l’hem d’acompanyar de treball i eficàcia, perquè si no les canonades ens la faran caure”. Ahir Rubi va apostar per una metàfora bèl·lica per mirar de donar significat a la visita d’aquesta nit de l’Espanyol al Santiago Bernabeu. Encertada o no, en cap cas no va resultar gens impostada.
Els blanc-i-blaus van al feu blanc convençuts de les seves possibilitats i amb més confiança que mai. “El que veig al vestidor és confiança, perquè crec que hi anem en un moment òptim –va continuar la seva anàlisi el tècnic blanc-iblau–. Que en aquests camps hi hagi partit ja és molt, i crec que l’equip pot competir a un bon nivell i durant el màxim de temps per mirar d’emportar-nos els tres punts”.
Que Rubi no va de farol ho demostra la competitivitat que equips com el Llevant o l’Sporting, dos conjunts abandonats quan els va agafar, van demostrar contra els blancs els dos únics cops que s’hi ha hagut d’enfrontar. Al Ciutat de València, un Llevant cuer va saber aguantar el partit fins que Isco va sentenciar ja al minut 90 (1-3). A El Molinón l’Sporting –també en descens– va ser capaç d’avançarse dues vegades, fins que altre cop Isco va sentenciar, novament al minut 90 (2-3). Al Bernabeu Rubi només hi ha estat com a adjunt del Tata Martino, amb victòria, de manera que també sap què és la pressió de l’estadi blanc. “Anar-hi al capdavant de l’Espanyol és una motivació més”, va assenyalar.
Disposat a donar guerra, Rubi ja va avançar que no canviarà l’esquema atrevit i la vocació ofensiva de què han fet gala els seus jugadors durant aquesta bona arrencada de Lliga. “Un sempre pot buscar coses noves i aprofitar el factor sorpresa, però hem de tenir en compte un altre factor: com hi arribem nosaltres. I hi arribem bé, de manera que crec que no ens podem desviar del nostre estil ni tornar bojos els jugadors amb canvis tàctics”, va assenyalar el míster espanyolista. “Dono prioritat al resultat, sobretot a curt termini, però la imatge és molt important. Si no jugues bé no podràs guanyar”, va afegir el tècnic, per si a algú encara no li havia quedat clar.
Tret de la baixa de David López, que finalment no va entrar a la convocatòria perquè no està al 100%, l’Espanyol es presenta a Chamartín amb un equip de garanties, molt diferent d’aquells equips amb una infinitat de baixes i farcits de jugadors del planter amb què les últimes temporades no van dubtar a presentar-se primer Pochettino i després Galca. Tampoc no serà l’equip endarrerit de Quique Sánchez Flores ni l’aguerrit Espanyol d’Aguirre, l’últim que hi ha plantat cara i no ha marxat amb les mans buides. Serà, simplement, un equip desacomplexat.
“El que no vull que passi pel cap dels jugadors ni un segon és aquest pensament recurrent: ‘És normal que ens marquin perquè aquests paios són molt bons’. Vull que ens faci la mateixa ràbia que ens marqui el Madrid o l’Alabès. Si ho aconseguim, aquest any farem grans coses. Al marge que aquest cop guanyem, empatem o perdem al Bernabeu”.