La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La malària va matar Carles V, un mosquit el va picar”
Tinc 59 anys.Vaig néixer a Madrid i visc a Ginebra. Soc metge. Estic casat i tinc tres fills, Yara (29), Miguel (27) i Sofía (25). Soc internacionalista d’esquerres: sanitat i educació universals! Sense creences religioses. A l’Iran estan punt d’erradicar la malària, per les seves dones
Encara combat la malària? Sempre com a metge, i avui com a gestor de l’OMS. L’erradicarem?
Encara no és a l’horitzó.
Qui va guanyant? Li hem guanyat terreny aquests deu anys, ara veig risc que la malària el recuperi.
Què s’ha de fer per evitar-ho? Atreure més recursos per rearmar-nos en aquesta guerra que ja dura 10.000 anys. El 1939 encara morien 5.000 persones de malària a Espanya... La vam erradicar el 1962.
Quanta gent mata la malària? Mig milió de persones a l’any. Nens i gent gran, la majoria. I cada any tractem 240 milions de pacients simptomàtics.
On? A l’Àfrica, sobretot, i a l’Índia i el Sud-est Asiàtic: la malària és endèmica en 90 països.
Amb quines armes la combatem avui? Amb teles mosquiteres insecticides, i amb medicació basada en l’artemisinina.
Què és l’artemisinina? És un extracte de la planta Artemisia annua o artemísia anual. El va extreure la doctora xinesa Tu Youyou, basant-se en la mil·lenària medicina tradicional xinesa. Va guanyar el premi Nobel l’any 2005.
En quin país ho fem més bé, avui? Torno del sud de l’Iran: hi queden 60 casos! L’Iran està a punt de posar fi a la malària.
Com? La teocràcia dels aiatol·làs va imposar el vel obligatori per a dones i nenes...
Des de Khomeini l’any 1979... Això va animar moltes famílies devotes a permetre a les filles que anessin a l’escola. Abans no, era un lloc que veien immoral.
Quina relació té això amb la malària? Les aules es van omplir de noies, i avui l’Iran té centenars de milers de dones la mar de llestes i formades! Són al capdavant de la sanitat... I han aplicat amb màxima eficàcia el nostre programa contra la malària. Un èxit!
Les coses són sempre tan ambivalents!
Res no és mai del tot bo ni dolent.
No em justificarà discriminacions... Jo lluito per l’equitat universal, i per a això és imprescindible que, neixis on neixis, tinguis sanitat i educació gratuïtes.
I no morir de malària als cinc anys. És la meva lluita, i ara estic il·lusionat amb la nova vacuna.
Quina vacuna?
Està provada i s’administrarà aquest estiu a Kènia, Ghana i Malawi: la seva eficàcia és moderada, però sumada a les teles mosquiteres i als fàrmacs, evitarà el 40% de les formes extremes de malària.
I per què només en tres països? Així en contrastarem els resultats a la zona, per poder estendre-la amb coneixement.
Aconseguirem algun dia una vacuna que previngui i curi? Al cent per cent? Arribarà, però encara no ho veig. Arribar a la vacuna actual ens ha costat un segle de ciència, amb la nostra participació en els últims quinze anys.
Com combatien la malària durant l’antiguitat? Alexandre el Gran va morir de malària al delta del Nil, i els seus pescadors sobrevivien dormint sota les xarxes. Saber-ho ens va inspirar les nostres teles mosquiteres!
Hi va haver més celebritats mortes per malària? El nostre emperador Carles V! Retirat al monestir de Yuste, sopava al seu porxo davant del jardí amb un estany que li havia dissenyat l’enginyer Turriano. L’aigua va criar mosquits, un mosquit el va picar i...
Malària! I com li van tractar les febres? Tenia dos metges, un de flamenc i l’altre espanyol: l’un li donava cervesa a barrils i l’altre el sagnava amb sangoneres. Després d’un mes de febres, la va dinyar.
Palúdic... ebri i dessagnat, pobre. Fa uns anys vam analitzar al Clínic un dit seu momificat: estava ple de restes de membrana de plasmodi, el virus de la malària! Confirmat, va morir de malària.
Què el va portar a estudiar la malària? Des de jove vaig voler ser metge, potser per haver vist alguna sèrie de televisió. I estudiar la malària... va ser pura serendipitat!
Ah sí? Com va anar? Amb 15 anys em van becar per cursar un batxillerat internacional a Gal·les, on vaig conviure amb nois de vuitanta nacionalitats... i per això soc internacionalista!
Atribueix a això el seu interès per la malària, també? Be, potser per això vaig estudiar Medicina Tropical. Vaig cursar l’últim any a Boston, on vaig consultar molts especialistes per decidir cap a on enfocar-me. I el dia abans de tornar a Espanya em van donar el contacte d’un tal Robin Raider. Li vaig trucar. El dia anterior acabava de tornar de l’Àfrica. Em va citar immediatament. En aquell moment nevava. Quina mandra, anar-hi...!
Però hi va anar. Hi vaig anar, i aquella cita in extremis va determinar la resta de la meva vida! Al cap de pocs dies aterrava a l’Àfrica i...
I? Vejam, sé que li diré una cosa que no és gaire científica, però... va ser trepitjar aquella terra i saber que aquell lloc era el meu lloc al món, per sempre. I m’hi vaig quedar.