La Vanguardia (Català-1ª edició)
ERC reclama una majoria inapel·lable per forçar un pacte
La direcció crida a teixir aliances més enllà de l’independentisme
Al maig la direcció d’Esquerra Republicana va presentar a la seva militància un esborrany per a la seva ponència política, un full de ruta que a grans trets assenyalava l’estratègia del partit. Contenia una frase reveladora, però la van eliminar al juliol a la versió definitiva: “La realitat és que avui dia l’independentisme no és prou poderós, encara, per convertir Catalunya en una república independent”. Si no n’hi havia prou amb la supressió d’aquest enunciat, ahir ERC va positivar encara més el missatge i durant el seu consell nacional va cridar a construir “una majoria inapel·lable” teixint aliances més enllà de l’independentisme per forçar l’Estat a negociar.
“Sumant, sumant i sumant farem el camí més curt cap a la independència”. Paraules del president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, que van anticipar l’aposta per ampliar la majoria sobiranista que va verbalitzar l’adjunt a la presidència dels republicans, Pere Aragonès. Ho va dir sense embuts: “L’Estat no negociarà perquè tingui bona fe o per conviccions ideològiques, sinó quan no tingui cap altre remei”, va opinar el també vicepresident del Govern. “Cal generar majories internes inapel·lables per alliberar tot un país, no la meitat” i forçar el Govern central a asseure’s per negociar un referèndum.
Esquerra es refereix a l’1-O com el moment fundacional de la república catalana, però admet que hi ha molt camí per fer. Aragonès va assegurar que l’independentisme, a més, ha de construir les “condicions objectives” perquè l’exercici al dret a l’autodeterminació sigui avalat internacionalment “per un referèndum verificable a nivell internacional, en què tothom pugui anar a votar lliurement, sense tenir por per la seva integritat física”.
Quines són aquestes condicions objectives? Treballar aquesta majoria interna “inapel·lable, molt més forta, plural i transversal, que ningú no pugui discutir”. Però Aragonès va afegir que també cal lligar la causa de l’independentisme a la de la democràcia, els drets i les llibertats. Igualment, va considerar essencial crear contradiccions dins de l’opinió pública a Espanya, per crear així una opinió més favorable. I per últim, el reconeixement exterior, un punt que, segons la seva opinió, ja es va reforçar amb l’1-O i “la repressió” policial, però que encara és insuficient.
La direcció d’ERC va presentar ahir a la militància una nova proposta, subjecta a esmenes per les seves bases, en què s’aposta per la via negociada per obtenir la independència, i gairebé es dilueix completament la unilateralitat. Esquerra ha anat llaurant el terreny a poc a poc: fa unes setmanes el president dels republicans ja va afirmar que no hi ha “dreceres” per a la república catalana sense una consulta pactada. També la portaveu Marta Vilalta, qui en roda de premsa fa uns dies va afirmar que la “via més ràpida” és l’acordada. Tot i això, la desobediència continua present, però només com a arma de pressió per obligar l’Estat a negociar un referèndum, i no per emprendre un camí similar al de l’octubre de l’any passat.
Al consell nacional també hi va intervenir Marta Rovira, secretària general d’ERC, per videoconferència des de Suïssa. La dirigent va donar un cop de mà a Aragonès abans que ell es dirigís als presents: “Aquest país només avança quan genera complicitats i teixeix grans consensos. Només així l’opció del republicanisme pot resultar atractiva i pot ser majoritària. Cal que el republicanisme s’assegui, que parli; només d’aquest manera es fa camí”, va sentenciar Rovira, mentre recordava el 3 d’octubre del 2017, quan es van manifestar centenars de milers de persones en protesta per les càrregues policials de l’1-O.
Els republicans pretenen teixir aliances més enllà de l’independentisme i optar a un referèndum “verificable”