La Vanguardia (Català-1ª edició)
BESSONS PERÒ NO IGUALS
Com s’explica que Simon Yates guanyi la Vuelta a Espanya i el seu bessó, amb la mateixa càrrega genètica, arribi el número 45?
Compartir gens amb un gran esportista no és garantia per triomfar.
L’estoniana Lily Luik va arribar a la posició número 97 a la marató olímpica de Rio de Janeiro del 2016. Va fer un temps de 2h48m29s. Una mica més tard, al lloc 114, ho va fer la Leila (2h54m38s). La Liina no va poder acabar la prova i es va retirar per problemes físics. La Lily, la Leila i la Liina són trigèmines i un exemple únic a la història olímpica, tot i que no és gens estrany que germans bessons brillin en l’esport. Centenars de bessons, univitel·lins o no (germans, germanes o parelles mixtes de noi i noia) han participat en els Jocs. De fet, a la marató de Rio de Janeiro també hi corrien dues bessones, les alemanyes Anna i Lisa Hahner: la primera va arribar al lloc 81 i va córrer els 42 quilòmetres i 195 metres en 2h45m32s; la seva germana va passar la meta un segon més tard, al lloc 82.
Bob i Mike Brian han guanyat 118 títols de tennis en dobles. Cameron i Tyler Winklevoss, avui multimilionaris, van tenir gairebé tant d’èxit al rem com als negocis. Aquests casos, com el de les Luik i les Hahner, demostren que hi ha germans amb una atlètica excel·lència i molt semblant. De vegades, però, els seus camins poden ser diferents, com en el clàssic de la factoria Disney Tú a Boston y yo a California. El rendiment pot divergir fins i tot en el cas dels univitel·lins, que procedeixen de la fecundació i posterior divisió d’un sol òvul: germans idèntics, amb el mateix sexe i càrrega genètica.
El britànic Simon Yates, de l’equip australià MitcheltonScott, acaba de guanyar la Vuelta a Espanya. El seu bessó, l’Adam, que només se’n diferencia per la barba i corre a les mateixes files, va ocupar la plaça número 45, a 1h54m33s de distància. Aquestes diferències no són estranyes, diu el doctor Franchek Drobnic, una autoritat internacional en medicina de l’esport.
“Hi ha trets fenotípics –explica aquest expert– que es modelen amb estímuls externs, i no tots reaccionem igual als mateixos estímuls. Els gens, per exemple, no determinen les aficions, que depenen d’aspectes volitius individuals”. Dos bessons “poden tenir la mateixa potència muscular i la mateixa habilitat motriu, però espremen aquests recursos d’una manera o altra, segons factors aliens com ara els entrenaments”.
Tots els culers recorden els De Boer: en Frank (l’esquerrà) i en Ronald (el dretà), però fins i tot l’admirador més incondicional reconeixeria que el primer era el millor. L’exmadridista i exespanyolista José Castejón, ara al Nàpols, també és un futbolista d’elit. El seu bessó, en Juanmi, juga en un club de Bolívia. Els exemples de futbolistes bessons i amb sort diversa són inacabables: els turcs Hamit i Halil Altintop, els suïssos Philipp i David Degen, els brasilers Fabio i Rafael Da Silva...
Sanna Kallur és una atleta sueca, campiona europea dels 100 m tanques el 2006. Un any abans, a Madrid, va guanyar els 60 m tanques en pista coberta. La seva germana Jenny, que va néixer uns minuts més tard, va ser plata. Com tots els esportistes que hem esmentat, són dues estrelles, malgrat que la petita no ha fet mai ombra a la més gran.
Un altre nom rellevant de la medicina, el doctor Gil Rodas, també vinculat a la investigació, la docència i el món de l’esport, recalca que “la genètica té una importància altíssima en el rendiment, però no s’han d’oblidar els factors ambientals: tot i que Simon i Adam Yates són dos superatletes, això no vol dir que l’un hagi de guanyar la Vuelta i l’altre quedar segon”. El doctor Rodas, que va fer la tesi doctoral sobre aquesta qüestió (Factors genètics i ambientals del rendiment esportiu), insisteix en la rellevància de condicionants com “l’adaptació als entrenaments, l’alimentació, les hores de descans o les possibles discussions amb la parella” per explicar les diferències.
L’exbarcelonista Marc Bartra, que ha anat a parar al Betis després del Borussia Dortmund, ho ha resumit molt bé fa poc en una confessió a The Players’ Tribune sobre el seu germà Èric, ara coordinador del futbol base del seu poble, Sant Jaume del Domenys (Baix Penedès). Tots dos van conviure als alevins del Barça. “És –diu en Marc– com si haguéssim viscut la mateixa vida... fins que les nostres vides es van separar”.
ELS EXPERTS “La genètica és important, però també els factors ambientals”, diuen els doctors Rodas i Drobnic