La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Iran culpa del sagnant atemptat a Ahvaz els EUA i els seus aliats àrabs
Quatre tiradors maten una trentena de persones durant una desfilada militar
L’atac sembla que és d’un grup separatista àrab local, tot i que l’EI també se’l atribueix
El motiu de la desfilada que acabaria amb l’atemptat terrorista que va deixar almenys 29 morts i 55 ferits a Ahvaz, al sud de l’Iran, no era altre que la commemoració de l’atac que va llançar l’exdictador Saddam Hussein contra l’Iran el 1980 i que va fer esclatar una de les guerres més mortíferes i sanguinàries de la segona meitat del segle passat. Desenes de representants de les diferents branques de la República Islàmica es reunien, com és tradició cada 22 de setembre, per observar aquesta desfilada que té gran significat per als habitants de la ciutat.
Pocs llocs de l’Iran van viure aquella guerra amb tanta intensitat com Ahvaz, la capital de la regió del Juzestán, que comparteix frontera amb l’Iraq i que allotja una de les principals reserves de petroli del país. Un dels objectius de Saddam, a part de lluitar contra l’amenaça que representava per a ell la victoriosa revolució islàmica, era annexionar-se aquesta regió, habitada per un popurri d’ètnies entre les quals sobresurten els àrabs, que sumen al voltant d’1,4 milions de persones. A l’Iran sempre recorden que durant aquesta guerra Saddam va rebre el suport de molts països, especialment els Estats Units.
“El seu crim –el dels atacants d’ahir– és la continuació del camí dels lacais dels Estats Units a la regió, que persegueixen provocar inseguretat al nostre estimat país”, va assegurar ahir el líder suprem, Ali Khamenei, en condemnar l’atemptat, una referència directa als països àrabs del Golf. Els trets, que van arribar d’un parc proper, van sorprendre militars, autoritats locals i públic civil, que van buscar refugi com van poder. Les imatges difoses mostren com molts assistents no van tenir cap altra opció que tirar-se a terra. Un dels participants, un veterà de guerra que havia perdut les cames, va morir perquè no va poder sortir de la cadira de rodes.
Segons les autoritats, els atacants anaven vestits d’uniforme. Dos van morir i els altres dos, un d’ells ferit, van ser detinguts.
“Els atacants volien disparar als oficials al podi, però com no van poder, van apuntar les tropes”, va assegurar l’aiatol·là Heidari, d’Ahvaz. Als soldats i oficials, que formen la majoria dels morts, s’afegeixen diversos periodistes, espectadors i un nen de quatre anys.
L’autoria de l’atemptat no queda clara. L’Estat Islàmic se la va atribuir en un comunicat en el qual assegurava erròniament que el president Hassan Rohani hi era. També se’l va adjudicar un dels grups opositors separatistes que operen a la regió des de fa més d’una dècada, el Front Democràtic Popular Al Ahvazi. Ho van fer a través d’un canal de televisió, Iran Internacional, que emet des de Londres. L’ambaixador iranià al Regne Unit va acusar aquesta emissora de donar suport al terrorisme. Ahir diverses agències de notícies iranianes vinculaven la cadena amb països com Aràbia Saudita i Egipte.
Des del Govern iranià aquests atacs formen part d’una campanya organitzada pels enemics de l’Iran per desestabilitzar el país. “La resposta serà dura, i aquells que patrocinen el terrorisme hauran de retre comptes”, va dir el president Rohani. El règim denuncia des de fa anys que tant els seus enemics regionals com els Estats Units financen grups opositors i separatistes a les àrees frontereres, habitades per minories ètniques com els kurds, balutxi i àrabs, entre d’altres.
El president rus Vladímir Putin, aliat de l’Iran en la guerra de Síria, va emetre un comunicat de suport recordant la necessitat de lluitar contra el terrorisme. El Govern espanyol també va condemnar l’atemptat i va expressar la seva solidaritat amb l’Iran.
Els habitants d’Ahvaz, més enllà dels grups separatistes que sistemàticament actuen a la regió, es queixen de l’abandonament de l’Estat, especialment després de la guerra amb l’Iraq que va finalitzar fa 30 anys. El març passat milers de persones es van llançar al carrer, assegurant que el Govern de Teheran vol canviar la identitat de la regió i fer un canvi demogràfic.
La suma de totes aquestes insatisfaccions en una àrea fronterera on conviuen diferents comunitats dona com a resultat que aquesta regió de l’Iran és una de les més controlades per les forces de seguretat i d’intel·ligència. Ahir una de les primeres mesures preses pel Govern va ser el tancament de les fronteres.