Inclusió

El llenguatge reflecteix el pensament. I, naturalment, també el condueix per uns camins o d’altres a l’hora de les interpretacions. Per això resulta tan important valorar els significats de les paraules quan s’escriuen textos periodístics. Fa pocs dies es va publicar una notícia titulada així: “Detinguts un sacerdot i el seu germà per abusos sexuals a un jove discapacitat”. Juan Aguado, director d’una associació que ofereix teràpies amb gossos a diversos col·lectius, ens va fer arribar una queixa assenyalant la rellevància del matís que suposa etiquetar algú com a “discapacitat” o referir-se millor a “gent amb discapacitat”.

Confesso que en un primer moment no em va semblar una qüestió essencial en termes periodístics. Sobretot perquè, en el cas de la notícia citada, el terme emprat en el titular el que fa és accentuar la gravetat del presumpte delicte i introdueix un element informatiu important. No pretén, per descomptat, afegir un factor vexatori per a la víctima.

Doncs bé, el matís a què es referia Juan Aguado és, efectivament, fonamental. Ens va ajudar a entendre-ho una conversa amb Allende López Tirado, directora de Cultura del grup AMÁS, una entitat que defensa els drets de persones amb discapacitat.

A la seva llarga trajectòria de més de deu anys com a especialista en el treball cultural i artístic amb aquests col·lectius, Allende López suma la recent experiència d’haver estat la coach rere les càmeres de l’elenc d’actors que protagonitzen la pel·lícula Campeones, el film dirigit per Javier Fesser que serà la representació espanyola als Oscars. Com saben, la pel·lícula reflecteix les vivències d’un grup de persones amb discapacitats que acaben formant un magnífic equip de bàsquet.

“Pateixo molt quan veig un article de premsa que aborda aquesta temàtica i que potser està escrit amb profunditat i sensibilitat i que tot i això utilitza el terme discapacitats –explica Allende López–. També per a les famílies i per als membres d’aquests col·lectius és molt dur. Perquè parlar de discapacitats engloba en un sol concepte el que és una realitat molt diversa i a sobre cataloga aquelles persones com si no fossin interlocutors vàlids. Si penses en l’altre com un discapacitat és possible que, per exemple, ni tan sols et plantegis adreçar-li la paraula durant un viatge amb cotxe, quan potser podries viure una experiència tan divertida i enriquidora com les que es veuen a Campeones”.

“Acostumo a utilitzar una frase per explicar què volem dir quan insistim que s’utilitzin bé les paraules: La diferència entre dir persona amb discapacitat o discapacitat és la mateixa que dir persona amb ulleres o quatre ulls –afegeix la directora de Cultura d’AMÁS–. Una persona que té una discapacitat, que a més pot ser d’allò més diversa, és abans que res una persona. I pot assolir les seves metes com a persona: ser actor, model o fuster... i sí, té una discapacitat, com sens dubte altres persones tenen altres característiques”.

“A la pel·lícula –detalla la coach– hi havia tretze actors i cap d’ells no eren iguals. Tothom és divers i diferent. I en realitat això és en l’únic que som tots iguals, que som diferents”.

La inclusió és un llarg camí que tots hem d’ajudar a construir. La pel·lícula de Javier Fesser és un doll d’energia perquè associacions com AMÁS i moltes d’altres ens ajudin a avançar. L’ús adequat del llenguatge és també una eina fonamental perquè vegem la realitat d’una manera o d’una altra.

Els lectors poden escriure al Defensor del Lector (defensor@lavanguardia.es) o trucar al 93-481-22-10

No hi ha discapacitats, sinó persones que tenen una discapacitat, com ens fa veure la ‘coach’ que va treballar amb els actors de la pel·lícula ‘Campeones’