EL DIETARI D’‘EL MÓN’

Setmana 3: Woody Allen torna cap a Barcelona amb un acord amb Mediapro, la família Pera prepara una sèrie per a TVE, parlem amb una dona que defensa la igualtat i recordem el 20-S de fa un any des de la Conselleria d’Economia.

DILLUNS Woody Allen

Ja fa temps que el fundador de Mediapro, Jaume Roures, va, altra vegada, darrere de Woody Allen. I la setmana entrant es tancarà l’acord a Nova York, on el productor català i el director americà han concertat una cita probablement en un restaurant a prop de Central Park. Allen havia pensat fer la pel·lícula inicialment a Sant Sebastià, ciutat de què també està enamorat, però, tret que hi hagi rectificacions, tornarà a Barcelona, on va rodar Vicky Cristina Barcelona, la seva segona pel·lícula més taquillera després de l’extraordinària Midnight in Paris (totes dues produïdes per Mediapro). Serà una nova història d’amor i veurem si amb Javier Bardem, que en una entrevista recent em va confessar el seu desig de rodar, novament, amb Woody Allen. Veurem el càsting.

DIMARTS Roger Pera / Joan Pera

Recordo amb molt afecte l’emissió per TVE (no recordo si a l’UHF) fa anys d’una sèrie anomenada Doctor Caparrós amb Joan Capri. Només va tenir dues temporades, però com passa amb Les Teresines de TV3, la guardo a la memòria com si n’haguessin emès capítols durant deu temporades. Parlo amb Joan Pera i un dels seus fills, Roger, que sestà embrancat en un xou dirigit per Ventura Pons al Versus Teatre, Quina feinada, on exerceix d’animador durant hora i mitja. M’expliquen que ja han pactat amb Brutal Media (la productora d’El foraster) una nova temporada del Doctor Caparrós per commemorar els 60 anys de TVE. Es dirà Clínica Caparrós en homenatge a Capri. Joan Pera serà el metge i Roger Pera farà de nebot. Aquell nebot que, fa 40 anys, era el seu pare Joan.

MIÉRCOLES Desirée Bela-Lobedde

Vaig conèixer la Desirée dissabte passat quan vam coincidir en una firma de llibres a la caseta de l’editorial Random House Mondadori a la reeixida Fira del Llibre. Ella estava firmant exemplars de Ser dona negra a Espanya, un assaig sobre la dificultat, encara al segle XXI i a Europa, de ser diferent. Porta unes arracades tan enormes com precioses amb la silueta d’Àfrica. No hi tinc prou confiança per dir-l’hi. Però avui sí. Ha de ser la valentia per ser al meu estudi de ràdio. Jugar a casa. L’hi recordo avui que en porta unes de tan enormes com les de dissabte, però en aquesta ocasió, rodons. Em diu que tots dos parells són d’una amiga catalana que viu a Washington i que els fabrica manualment. La Desirée assegura que té diversos models diferents.Quants? Una desena.

DIJOUS Txell Bonet / Susanna Barreda

Emetem el programa des de la Conselleria d’Economia. Avui fa un any que va entrar la Guàrdia Civil en aquest edifici, entre d’altres, i va germinar la idea del xoc de trens. L’estudi de ràdio s’improvisa a l’antic despatx de l’actual conseller, Pere Aragonès, que dona a la rambla Catalunya. Enmig de l’entrevista a la Txell i la Susanna, les parelles de Jordi Cuxart i Jordi Sànchez, sentim uns aplaudiments i crits de “Llibertat, llibertat”. Són els treballadors de la conselleria, que han improvisat un primer acte de solidaritat amb els presos. “Hauríeu de veure-ho” –els dic–. Ens aixequem i ens acostem al finestral. Obrim les cortines i el públic des del carrer les ovaciona. Els pot la timidesa. Un signe d’agraïment de totes dues, fem córrer les cortines i continuem l’entrevista com si res.

DIVENDRES Silvia Sabat

Recordem avui el programa des de la Conselleria d’Economia. Reunim tres secretàries que fa un any eren dins l’edifici: Silvia Sabat (Junqueras), Nuria Casas (Josep Maria Jové) i Àngels Miró (Natàlia Garriga). Expliquen històries d’aquell dia i una d’elles, la Silvia, s’oblida d’explicar en antena una anècdota. Li dic que l’escriuré a La Vanguardia. Resulta que una altra companya de la conselleria va aparcar la moto a la cantonada de l’edifici enmig de l’enrenou, però amb un hàndicap afegit... Es va deixar les claus posades. No podia sortir de l’edifici i estava convençuda que, o l’hi haurien robat la moto, o se l’hauria emportat la grua. Res. Al matí següent, i malgrat el “tumult, sedició i rebel·lió”, la moto era al mateix lloc... I amb la clau posada. Simptomàtic.