La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un Stòitxkov literari
El búlgar Gueorgui Gospodinov ha escrit una novel·la on el narrador penetra en la ment de totes les persones i animals
Si els festivals literaris donessin el premi a la gran revelació, en aquest Hay que avui tancarà les seves portes a Segòvia se l’emportaria el búlgar Gueorgui Gospodinov (Iàmbol, 1968), amb la seva segona novel·la, la inclassificable Física de la tristeza (Fulgencio Pimentel), un artefacte narratiu de gairebé 400 pàgines on el narrador arriba al punt màxim de l’empatia: pot penetrar en la consciència i les memòries dels altres, ja siguin persones o animals (fins i tot llimacs o mosques), així que tot es narra des de tots els punts de vista, alguns certament insospitats.
Bulgària, per si no ho sabíeu, és el líder mundial en les estadístiques de tristesa i aquest fet ha esperonat la indagació literària de Gospodinov. “Som el país més trist del món –explica–, no tenim cap altra manera de sobreviure que la ironia. Al meu llibre, més que la tristesa, pretenc narrar el consol. No només estem fets d’economia, tal com semblaria llegint els diaris, sinó també de tristeses, dubtes i titubejos”.
“Començo la novel·la amb l’escena d’un nen, sol, a l’ampit d’una finestra, als anys setanta, arran de terra, fet que li permet veure els peus de les persones que passen pel carrer. El nen inventa les històries de la gent que veu circular, tot el que li falten a aquells peus. Això és una escena real de la meva infantesa”.
“El personatge mitològic del minotaure –continua– té la mateixa sensació d’abandonament que aquest nen a la Bulgària dels setanta. Comparo aquestes dues solituds. El minotaure no és un monstre, sinó un nen de 2 o 3 anys abandonat al soterrani del palau del seu pare, Minos. Vull fer-li justícia al minotaure!”.
En una escena, el nen observa el seu avi empassar-se llimacs vius per curar la seva úlcera. “Això feien el meu pare i el meu avi, jo també tinc úlcera però ja prenc pastilles. Explico això, també, des del punt de vista del llimac. Per això serveix la literatura,
Els escriptors clamen contra el Brexit i reivindiquen Europa com a cultures entrellaçades
per fer-nos sentir empatia, per resistir-nos a un únic punt de vista, fins i tot el del que narra. El llenguatge és laberíntic per definició”. A totes les seves novel·les “apareix la veu d’una mosca, l’ésser més enutjós però que sempre ens observa”, diu, mentre n’espanta una amb la mà.
Poeta d’origen, influït igualment per Borges i les narracions orals de la seva àvia –plenes d’elements fantàstics– diu que “volia una novel·la on dominés el llenguatge, no l’argument”. Els seus referents contemporanis són el romanès Mircea Cartarescu, la polonesa Olga Tokarczuk, l’anglès Julian Barnes i el colombià Gabriel García Márquez.
Així mateix, la robòtica i la intel·ligència artificial –un altre dels eixos temàtics d’aquesta edició del festival– va ser el tema de debat entre Gideon Lichfield i José Manuel de Riva Zorrilla, que van analitzar els efectes d’aquesta tecnologia i, davant l’amenaça d’una futura rebel·lió de les màquines contra la humanitat, l’expert espanyol va concloure que “és una cosa possible, però no segura. Les màquines no se saben controlar com ho fa un humà, i cada vegada saben fer més coses millor que nosaltres. Cap persona no pot ja guanyar una màquina als escacs, per exemple. Per això la comunitat científica internacional treballa per sotmetre-les a un cert control ètic”.
Com era previsible, el gal·lès Ken Follett és l’escriptor que més multituds convoca i la seva passejada per la catedral de Segòvia –ell, que tant ha escrit sobre aquests temples– es va fer enmig d’un gran bullici. “M’agradaria viure cent anys més només per poder visitar totes les catedrals del món”, va dir, entre aplaudiments.
Aquest Hay també té el seu costat polític. Tots els escriptors britànics presents –de Kureishi a Follett, passant per A.C.Grayling o Sarah Hall– es manifesten en contra del Brexit. I escriptors de tot Europa efectuen les seves “lectures a la plaça”, en un acte que reivindica el vell continent com un mar de cultures diverses i entrellaçades.