La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Prince més privat
Era una simple qüestió de temps que comencés a aflorar el molt abundant llegat musical que Prince va deixar després de morir, tenint en compte la seva capacitat productiva i els abundants testimonis que parlen d’ infinitat d’ enregistraments realitzats al llarg de la seva existència professional. La primera mostra catalogable com a oficial d’aquesta herència sonora és una insòlita i més aviat breu (mitja hora) col·lecció de nou composicions gravades abans de l’elaboració de l’icònic Purple rain.
Sense entrar ara en les raons que l’il·luminen aquest material, Piano and a microphone 1983 és una raresa. Gravat just un any abans que Prince saltés a la fama amb l’esmentat boom de Purple rain, aquest àlbum gravat amb una notable qualitat s’assembla més a
un assaig particular que a un enregistrament ortodox. Aquí apareix bastant sorprenentment el geni de Minneapolis sol davant el piano treballant o practicant un repertori gens habitual a còpia de versions (un fragment de l’A case of you, de Joni Mitchell, peces que encara no havia gravat o publicat (17 days, Purple rain, Strange relationship),
alguna raresa (el gòspel clàssic Oh
Mary, don’t you weep) o tres peces absolutament inèdites (Wednesday, Cold coffee and cocaine i Why the butterflies). Com que a Prince no se li coneixia gaire la seva tendència a aquesta mena d’exhibicions pianístiques tot sol, és fascinant sentir-lo aquí amb nitidesa, fluïdesa i habilitat sobre les tecles, i també comprovar el seu brillant domini estilístic passant com en un contínuum del blues al jazz passant pel pop.