La Vanguardia (Català-1ª edició)
La il·lusió resulta insuficient
L’Espanyol cau contra el Reial Madrid amb un gol solitari de Marco Asensio concedit pel VAR
Sí, l’Espanyol va plantar cara i va competir davant el Reial Madrid al Santiago Bernabeu. Va oferir una bona imatge i, per moments, va ser superior al conjunt local. Però va acabar perdent, que al cap i a la fi és el que compta. Es pot dir que va ser una derrota dolorosa –que no injusta– que pot reforçar la idea de joc de Rubi, ja que no tots els equips poden dir que juguen de tu a tu al vigent campió de la Champions. Però, al final, el que es va veure ahir a la nit no va ser sinó la derrota d’un conjunt al qual encara falta molt per postular-se com a aspirant a equip revelació. Els blancs, per la seva part, encara surten pitjor de la comparació, ja que el seu fons d’armari es va veure del tot insuficient davant un rival amb més ganes i il·lusió que recursos.
Perquè el d’ahir va ser un dia de rotacions tant al Reial Madrid com a l’Espanyol en una jornada marcada tant per la primera jornada de la fase de grups de la Champions com per la cita de Lliga intersetmanal. D’aquí que Rubi apostés tant per deixar David López fora de la llista perquè el seu lloc l’ocupés ahir Naldo com per Hernán Pérez i Piatti a les bandes en detriment de Baptistão i Sergio García per aprofitar la seva velocitat per les bandes. Per la seva part i confirmada la baixa de Carvajal, Lopetegui va retenir a la banqueta Marcelo i Bale, habituals en les seves últimes convocatòries per donar entrada a Nacho i Isco, a més d’Odriozola, que s’estrenava amb la samarreta blanca. En la bicefàlia a la porteria blanca, Courtois va tornar a ser el titular, cosa que confirma l’aposta de Florentino Pérez pel porter belga.
L’Espanyol, com prometia Rubi, va sortir a jugar al Bernabeu sense cap tipus de complex. I és just dir que ni quan es va veure per sota del marcador ja a prop del descans ni després no va ser inferior a l’equip local. Ans al contrari: Piatti i Hernán Pérez van disposar de les ocasions més clares, però les van desaprofitar. L’argentí, als 15 minuts de joc, quan va aconseguir robar la cartera a Varane i va disparar ras i desviat. El paraguaià, ja al 37, va voler posar a prova Courtois amb un xut més fort que col·locat.
L’Espanyol va perdonar i no ho va fer un Reial Madrid molt més gris i perdut al camp, però amb un punch que, ara com ara, no tenen els espanyolistes. I així va ser com abans del descans Marco Asensio, a la banda esquerra, va rebre de Modric i no va dubtar a provar un xut creuat per superar Diego López. L’auxiliar de Mateu Lahoz va assenyalar en primera instància fora de joc d’Isco, però el VAR va acabar avalant el gol dels locals a punt del descans, quan els dos equips ja firmaven de bon grau les taules.
Després de la represa els blanc-i-blaus no es van arronsar. Rubi va anar a totes i va moure la banqueta per fer seure Piatti i un desconegut Darder i treure al terreny de joc Baptistão i Víctor Sánchez. I aquesta vegada sí que va ser l’Espanyol el que clarament es va fer amo del partit sorprenent el Bernabeu. Després d’uns minuts de domini sense verticalitat i les escomeses previsibles del Reial Madrid, invariablement aturats per un gran Diego López, Borja Iglesias va tenir una clara oportunitat d’igualar al 65, quan va aconseguir robar la pilota a Sergio Ramos per mirar de superar la sortida de Courtois amb una vaselina. Però el seu xut es va acabar estavellant al travesser i va frustrar la reacció del seu equip.
Rubi, desesperat des de la banda, no va dubtar a esgotar els seus canvis recorrent a Sergio García quan encara faltaven 20 minuts de partit. L’empat era molt més a prop que la sentència i va ser Granero qui va estar a punt d’hissar la bandera pirata al minut 78, quan va disposar d’un lliure di-
UN GOL I A CASA
Els blancs van rendibilitzar un xut creuat de Marco Asensio i van acabar reculant
CONTROL ESTÈRIL
Els visitants van dominar moltes fases i Borja Iglesias va enviar al travesser la pilota de l’empat
recte que va impactar a la tanca i va acabar en córner. Aquest últim tram de partit, de fet, es va convertir en un atac i gol visitant que Lopetegui va provar de contrarestar traient Llorente per Isco i veient com la grada del Bernabeu se silenciava per instants.
El Madrid no anava llavors ni de bon tros sobrat i l’Espanyol intentava buscar la seva oportunitat, però li van faltar tant el temps com els recursos malgrat les ganes de Borja Iglesias i les espurnes de qualitat que va mostrar un renascut Sergio García. La intenció va ser bona, però va faltar alguna cosa –i bastant– més.