La Vanguardia (Català-1ª edició)
Autoritat per començar
Espanya domina el Japó en el seu debut amb un triomf treballat i complet
“El millor per controlar les emocions és sentir-les, no pas lluitar-hi en contra”, va dir el seleccionador espanyol, Lucas Mondelo, sempre filosòfic, just abans de començar el partit. Posar en marxa un gran torneig comporta el peatge dels nervis, però les seves jugadores ja estan més que bregades. Per això amb prou feines van trigar tres o quatre minuts a assentar-se a la pista per retre comptes amb el Japó. L’estrena d’Espanya al Mundial de Tenerife va resultar convincent, una miscel·lània de les virtuts d’aquest equip que aspira clarament a pujar al podi d’aquí una setmana. Xargay, Ndour i la sàvia Laia Palau van brillar, i els engranatges col·lectius van ser els adequats. Coneixien el rival de sobra, ja que s’hi havien enfrontat en tres amistosos de preparació, sempre amb victòries ajustades de les espanyoles. Sabien en què havien de millorar i què havien d’evitar. “Cal minimitzar els seus triples”, assenyalava el tècnic. Fins al minut 15 el Japó no va marcar des de la línia de tres, massa temps per a un equip que viu sobretot del llançament exterior. Aleshores el domini de la situació ja era espanyol.
La part bona d’aquesta selecció és la seva capacitat per a la barreja, d’edats i de funcions. L’equilibri va ser un dels punts forts per a Espanya, que va penetrar la defensa japonesa amb el joc exterior, amb un paper capital de la gironina Marta Xargay, i des de la pintura, on Ndour capturava rebots i marcava. Tot ben supervisat i coordinat per l’extensió del seleccionador a la pista: Laia Palau. La catalana es va moure amb l’entusiasme d’una júnior i la ciència que li donen els anys de magisteri. Al final del primer quart Espanya dominava 10-20 i al descans la diferència pujava a 18 (21-39), després d’un triple de Xargay. Encomanades de l’esperit de les més experimentades, Casas i Ouviña també van aportar el seu gra de sorra, juntament amb Laura Gil.
En un campionat curt és fonamental dosificar les forces, i Mondelo anava movent la banqueta. Entre altres raons perquè Espanya juga altre cop aquesta nit (21.00 h, contra Puerto Rico) i perquè així aconseguia que la defensa mantingués la intensitat. No era casual que el Japó fallés els seus triples (1 de 9 al descans).
A la represa les asiàtiques van mirar de recordar les coordenades del seu joc, basat en la velocitat. Entre que van córrer més i que van encistellar més triples, les japoneses es van acostar a onze punts. Palau havia de tornar al parquet a posar ordre. Ho va fer, i amb un triple la renda va pujar als 19, tot i que a falta d’un quart per jugar la diferència era de 13. El Japó no es rendia. Encara feia falta un últim esforç i evitar errors. Això és el que va fer Espanya, que no es va descontrolar mai. Avui, segon examen.
PROTAGONISTES Xargay va brillar per fora, Ndour per dins i Palau va dirigir l’equip amb intel·ligència