La Vanguardia (Català-1ª edició)
El VAR ajuda el Girona a empatar al Camp Nou (2-2)
L’expulsió de Lenglet condiciona un Barça que va passar del confort al pànic
El primer punt de la història del Girona al Camp Nou no és que sigui immerescut, perquè l’equip va interpretar el seu guió amb seriositat i eficàcia, però va ser un partit anòmal, condicionat per l’expulsió de Lenglet a la primera part, que va donar ales als d’Eusebio. Messi va batre primer un Girona esporuguit que va canviar radicalment d’actitud quan va tenir superioritat numèrica i es va avançar amb dues dianes d’un inspirat Stuani. En una segona part d’angoixa i urgències al terreny de joc i a les grades, Piqué va rescatar un punt. El Girona, un conjunt que la temporada passada va rebre nou gols del Barça, és el primer que se li ha ennuegat aquesta.
Amb l’equip immers en una voràgine de calendari, Valverde va decidir administrar la plantilla i va posar sobre la taula tres dels quatre fitxatges de l’estiu. Lenglet al lloc d’Umtiti, Arthur com a interior esquerre i Arturo Vidal a la banda oposada. Eusebio, amb el sistema de tres centrals i dos carrilers que ahir no es van afegir a les aventures, va pretendre fer el contrari que havia fet el Girona en la seva primera visita al Camp Nou, quan es va prendre el partit com un premi per la permanència i va sortir golejat (6-1). Ahir va començar resignat a no passar del mig del camp si no era estrictament necessari, a quedar-se a casa fent cas omís de la programació de les festes de la Mercè.
Paradoxalment, va ser el Girona qui va gaudir de la primera oportunitat en un córner, però Bernardo, sol, amb tots els avantatges que proporciona una pilota tensa i ben posada, va rematar de cap amb potència però a les mans de Ter Stegen. La primera demostració del potencial aeri gironí donava lloc al monòleg blaugrana amb els de Montilivi com a espectadors. Al Barça no li calia un ritme de vertigen per tenir la contesa sota control i llançar esporàdiques amenaces, com la maniobra de força d’Arturo Vidal que Messi va convertir en gol. L’alegria per la celebració va treure importància a la sensació que el Barça s’havia mig encomanat del ritme narcotitzant del Girona.
Va canviar la pel·lícula a partir del 29, pràcticament amb la primera sortida del Girona de la zona de confort, quan Portu va perseguir una passada profunda i precisa de Granell, va driblar Ter Stegen i va disparar amb poc angle però amb molt d’encert i Piqué va haver de rebutjar a la línia de gol. Aquesta acció va precipitar els esdeveniments, va posar fi als badalls i va donar origen a una hora de joc trepidant, amb nervis, polèmica, alternatives al marcador i dràstics canvis tàctics. Perquè sis minuts després de l’ocasió de Portu, Gil Manzano, a instàncies del VAR pilotat per Del Cerro Grande, va decretar l’expulsió de Lenglet a conseqüència d’una acció que tot el Camp Nou havia interpretat com a innòcua. En un tall davant Pere Pons el francès va obrir el colze més del que calia i va impactar amb el rostre del migcampista.
Hi va haver un cert caos fins al veredicte arbitral que va obligar Valverde a recompondre l’estructura. El tècnic va decidir arribar fins al descans amb la solució provisional que havia consistit a endarrerir Busquets. En vista de les conseqüències, va ser un error, perquè en l’últim minut el migcampista va calcular defectuosament el destí d’una centrada des de la dreta, Piqué va estar passiu davant l’arribada de l’esfèrica i Stuani es va anticipar a tots dos per emportar-se-la fins a la xarxa.
El Barça afrontava la segona part
MATADOR Stuani, actiu i oportunista, va firmar els dos gols d’un Girona que va créixer amb la superioritat numèrica MARXA ENRERE Com a Anoeta, Valverde va haver de recompondre per via d’urgència els canvis en l’alineació
amb el partit igualat, en inferioritat numèrica i contra un rival anímicament crescut, que es va engegantir quan, en una cursa amb Piqué, Portu va acabar a terra però va aconseguir recompondre’s i rematar amb perill. Ter Stegen va repel·lir lluny, però la pilota va anar als peus de l’ubic Stuani, que va firmar el segon amb un xut fabulós.
Umtiti havia entrat a la represa en substitució de Dembélé. El gol del Girona va obligar Valverde a practicar una reforma gairebé completa, a recuperar els convencionalismes a través d’un doble canvi: Rakitic per Vidal i Coutinho per Arthur. Contra les cordes, amb el cronòmetre convertit en una espasa de Dàmocles, el Barça va emprendre una ofensiva total, directa, a vegades desordenada i de caràcter físic. Un lliure directe de Messi a l’escaire va precedir l’empat, obra de Piqué de cap després d’anticipar-se –ara sí– a tothom en un rebuig de Bono. El Barça va persistir en l’electricitat, en la via d’urgència. Coutinho es va aproximar moltíssim a un dels seus gols clàssics i, en el temps afegit, Alba va centrar massa passat quan Piqué esperava la pilota sense cap companyia defensiva.
Ahir el Barça va passar d’un confort excessiu al pànic sense estacions intermèdies.