La Vanguardia (Català-1ª edició)

“ERC no necessita gesticular per ser independen­tista”

ENTREVISTA Oriol Junqueras President d’Esquerra Republican­a

- MÀRIUS CAROL Presó de Lledoners

El líder republicà creu que “la millor opció és una solució política acordada”

Des de la presó, no es penedeix de no seguir els passos de Puigdemont

Ha perdut una mica de pes, però està fort com una roca. Oriol Junqueras està en forma. De fet, no li manca feina: fa classes a la presó, fa molt d’esport i continua dirigint el partit. El canvi d’Estremera a Lledoners és evident que li ha millorat l’estat d’ànim: és a casa, té la família a prop i manté més comunicaci­ó amb l’exterior. I quan és a la seva cel·la pot veure canals en català que l’acosten amb una altra mirada al que passa al país. En un moment donat de la conversa passa a saludar Raül Romeva, que sembla un professor de gimnàstica, musculat i enèrgic. La relació entre ells és excel·lent. L’entrevista amb Junqueras ha estat feta mitjançant un qüestionar­i previ. La conversa a la presó permet, però, matisar algunes qüestions, aclarir algunes respostes i repregunta­r quan la contesta fuig una mica d’estudi.

Junqueras vol representa­r el pragmatism­e dins de l’independen­tisme, malgrat que, de vegades, els més radicals el critiquin a les xarxes. Sorprèn saber que entre ell i Carles Puigdemont hi ha hagut tan poc contacte aquests darrers onze mesos, a la vegada que deixa clar que no s’ha penedit mai –ni un moment– de no haver marxat. A més, creu que s’ha de treballar per aconseguir una majoria social que avui el sobiranism­e no té, perquè el referèndum passi de ser impossible a inevitable per al Govern espanyol. I, abans d’acomiadar-nos, insisteix que no vol fer un discurs només per als convençuts i que un país tan sols es construeix amb majories àmplies i transversa­ls. Sobre Pedro Sánchez, li agraeix que vulgui fer política en contrast amb Mariano Rajoy, però conclou que, mentre hi hagi polítics presos, és impossible una relació normal entre governs.

Lledoners és un centre de poder independen­tista? Lledoners és una presó. Però en cap moment he deixat d’exercir les meves funcions de president d’ERC i de rebre visites de persones molt diverses que em permeten de prendre el pols a la realitat política i social del país.

A la presó debaten estratègie­s conjuntes o es limiten a donar directrius o opinions als seus respectius partits? Evidentmen­t, la convivènci­a a la presó ens dona l’oportunita­t de debatre i compartir estratègie­s. En el meu cas estic satisfet de la coordinaci­ó amb l’exterior i em sento molt ben representa­t pels dirigents d’Esquerra. Crec que és important que tothom tingui en compte les opinions dels presos. I que els presos puguin escoltar tothom.

Té cap contacte amb Carles Puigdemont?

Directamen­t, no.

L’independen­tisme necessita un full de ruta on es fixi el com i el quan assolir la independèn­cia? Soc independen­tista de tota la vida. Per tant, no soc partidari de posar dates. Soc partidari de continuar treballant per fer créixer, com sempre hem fet, encara més el suport a la independèn­cia treballant des de tots els àmbits i amb discursos i polítiques per a tothom. En cinc anys hem situat l’independen­tisme al centre de la política catalana i espanyola, i també és a l’agenda internacio­nal. Això és una gran victòria política. Un 80% dels catalans estan a favor de fer un referèndum acordat sobre la independèn­cia. Acreditant una majoria indiscutib­le, el referèndum que ara sembla impossible serà inevitable.

El judici serà un punt d’inflexió

en la relació amb l’Estat? Ens acusen d’uns delictes que no hem comès basant-se en una violència que no ha existit. Aquest judici serà vist a tot arreu com un judici polític que generarà un enorme rebuig entre la ciutadania, tant la que és independen­tista com la que no ho és, i no només a Espanya, sinó al món sencer.

Si donen per fet que el judici no serà just i que la condemna serà dura, per què esperen per fixar estratègia? Jo no puc donar per fet que ens condemnin per uns delictes que no hem comès. Una sentència condemnatò­ria pesarà per sempre més com una llosa en la història d’Espanya. En una qüestió política, utilitzar la via penal és un senyal de debilitat. En democràcia, les diferèncie­s es resolen a les urnes. I, pel que fa a l’estratègia, és la mateixa de sempre... construir democràtic­ament un nou país per a tothom, amb les majories més àmplies i transversa­ls possibles. Sempre al servei del benestar de les persones i de les famílies. Escoles, feina, salut i habitatge dignes i de qualitat per a tothom.

El president Torra diu que no acceptarà una condemna. La sortida viable són eleccions?

Jo no tinc mai por de les urnes.

Les bases d’ERC van obligar el partit a mantenir oberta la via de la unilateral­itat i la desobedièn­cia. Quina és la posició de la direcció? ERC aposta clarament per la via del diàleg, l’acord i el pacte. Volem un acord polític amb l’Estat per fer un referèndum acordat, tal com han fet democràcie­s occidental­s avançades com Suècia, Dinamarca, el Regne Unit o Canadà.

Com es conjuguen les seves crides a ampliar la base amb l’amenaça de la desobedièn­cia? Sovint m’agrada posar d’exemple la feina feta com a alcalde a Sant Vicenç dels Horts. Treballar al servei de les persones i fer polítiques socials per a aquells que ho necessiten és la millor manera de fer créixer la base. Sumar al projecte de la independèn­cia els que avui no hi són només ho farem des de la seducció.

Com rep els atacs de sectors independen­tistes pel pragmatism­e del seu discurs? Lògicament, ara no puc seguir les xarxes socials. Són importants i influeixen en alguns sectors, però no són un reflex fidel de la realitat. Volem representa­r la centralita­t d’aquest país i ERC no necessita gesticular per explicar que és independen­tista.

Creu que hi ha un mandat de l’1-O? Si és així, quin seria? El valor polític de l’1-O és irrenuncia­ble. Amb tot en contra, 2,3 milions de persones, un 43% del cens, vam anar a votar i vam fer present al món sencer la qüestió política de Catalunya.

Creu que hi ha cap oportunita­t per l’independen­tisme amb el Govern de Pedro Sánchez? La qüestió de Catalunya és el tema més important que té Pedro Sánchez damunt la taula. Hauria de ser el primer interessat a concretar solucions polítiques. Ja ha vist que l’immobilism­e de Rajoy i la via judicial no aporten cap solució. Aquest conflicte és polític i no jurídic, i Sánchez ha de decidir com el vol resoldre.

Per què no es pot acceptar una moció on es digui que es pot parlar de tot, malgrat que sigui dins la legalitat? En democràcia s’ha de poder parlar de tot. Qualsevol acord polític ha de respectar les regles de la democràcia i els drets fonamental­s, individual­s i col·lectius. Les lleis no són immutables. Per això, limitar les solucions democràtiq­ues a la llei vigent en cada moment és tancar la porta a trobar altres solucions vàlides i plenament democràtiq­ues.

Sánchez proposa un referèndum d’autogovern. Es pot trobar un camí d’entesa entre l’autogovern i l’autodeterm­inació? Es fa difícil valorar una proposta que ningú explica què vol dir exactament. El més útil i aclaridor és un referèndum sobre la independèn­cia on tothom defensi amb arguments la seva posició. És el que accepten un 80% dels catalans, siguin independen­tistes o no ho siguin.

Resistirà Sánchez la pressió del PP i Ciutadans per aplicar un nou 155? El 21-D ja va quedar clar que aplicar l’article 155 i voler apartar les opcions independen­tistes no va funcionar. Seria inexplicab­le que repetissin aquest error.

Es pot negociar sobre Rodalies o inversions com a via per establir la confiança amb el Govern espanyol? Mentre hi hagi presos polítics i exiliats és impossible una relació normal entre governs. El vicepresid­ent Pere Aragonès així ho diu sempre. I, en qualsevol cas, l’Estat té l’obligació de tractar els ciutadans de Catalunya d’una forma justa quan parlem d’inver-

sions o finançamen­t.

L’últim ple del Parlament es va haver de suspendre per les diferèncie­s entre JxCat i ERC sobre la suspensió de diputats després del seu processame­nt. Quina és la seva opció? Una substituci­ó temporal, plantar cara o assumir una situació de minoria parlamentà­ria? A mi em semblarà bé la decisió que acordin els grups. Crec que la gent no entén que costi tant trobar una sortida, i crec que seria absurd deixar el Parlament en mans de la minoria i dels que van defensar l’aplicació del 155.

Accepta un tracte diferencia­t entre vostè i Puigdemont en aquest sentit?

Per mi, aquest debat no existeix.

Se’n penedeix, de no haver marxat com Puigdemont? En absolut. I si demà pogués sortir de la presó, sense cap dubte em quedaria a Catalunya, al costat de la gent. Al llibre de Lola García, El

naufragio, s’explica que l’expresiden­t no li va comunicar la seva decisió de marxar. Es va trencar la confiança i la lleialtat del Govern? Mai no m’agrada entrar en qüestions personals i desconec en quins termes s’explica en aquest llibre. El Govern de la legislatur­a passada va fer coses molt rellevants i tothom hi va posar el millor de si mateix.

Es pot confiar en la CUP per tirar endavant la legislatur­a? La CUP va dir al Parlament que aquesta legislatur­a se situava a l’oposició. És una decisió respectabl­e, però això obliga a buscar altres suports.

Els comuns poden col·laborar amb l’independen­tisme amb la via unilateral oberta? Amb els comuns coincidim que la millor opció és trobar una solució política acordada amb l’Estat. En la defensa dels drets socials i nacionals segur que podem trobar marge per col·laborar en molts aspectes.

Per què manté la seva negativa a afegir-se a la Crida de

Puigdemont? Altres opcions, com la CUP, han optat per descartar-ho. Catalunya té una realitat política molt complexa. Per mi, la millor opció és aquella fórmula que permeti sumar més votants a l’independen­tisme, i treballar de forma coordinada en cada espai polític. Tothom ha d’aconseguir el millor resultat possible. ERC ho està fent en l’espai que va del centre cap a l’esquerra, fixant-se com a prioritat l’àrea metropolit­ana i el conjunt del país. De fet, tothom que vulgui col·laborar amb ERC serà benvingut.

Guanyar Barcelona és clau per l’independen­tisme? Sí, és molt important. És la capital de Catalunya.

Ada Colau és l’enemic a batre? Volem guanyar les eleccions a Barcelona i treballare­m incansable­ment per evitar que la governin aquells que només la veuen com una capital de província i que han donat suport al 155.

El candidat d’ERC serà Ernest Maragall. L’Alfred Bosch personific­a els valors que haurien de regir el noble exercici de la política i el servei públic. Ha fet un pas al costat per posar algú altre que té millors condicions per fer d’alcalde de Barcelona. Si Ernest Maragall és el candidat, exemplific­arà allò que ja va evidenciar quan es va fer militant d’ERC: com Esquerra eixampla la base i els suports a l’independen­tisme.

És possible pensar en un tripartit d’esquerres a Barcelona?

No.

Què enyora més de fora de la presó? La meva família, la gent que m’estimo, passejar per Sant Vicenç dels Horts. Moltíssime­s coses.

Què serà el primer que faci quan surti? Bolcar-me en els meus fills i recuperar tot allò que la injustícia ens ha pres. Ens han pres una cosa que no podrem recuperar mai: el temps amb les nostres famílies i amics. Però el recuperare­m!

GAIREBÉ 11 MESOS A LA PRESÓ “No em penedeixo en absolut de no haver marxat com Puigdemont”

DRET A L’AUTODETERM­INACIÓ “Amb una majoria indiscutib­le, el referèndum serà inevitable”

EL CANDIDAT PER BARCELONA “Ernest Maragall és un exemple de com ERC eixampla la base independen­tista”

 ?? XAVIER CERVERA / ARXIU ?? Imatge de Junqueras durant una entrevista al seu despatx quan era vicepresid­ent
XAVIER CERVERA / ARXIU Imatge de Junqueras durant una entrevista al seu despatx quan era vicepresid­ent
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain