La Vanguardia (Català-1ª edició)
Corbyn s’obre a un altre referèndum sobre el Brexit
Els laboristes votaran aquesta setmana la seva posició sobre les negociacions amb la UE
Com a euroescèptic de ranci llinatge que en els seus 35 anys com a parlamentari sempre ha votat en contra de la UE, pel fet de considerar-la des de la seva perspectiva socialista com un “club de rics” que actua en contra dels interessos de les classes treballadores, Jeremy Corbyn ha fet una mica l’orni a l’hora de donar suport a un segon referèndum sobre el Brexit. I així i tot ho ha fet sota pressions i amb la boca petita, “si el partit l’hi demana” i fent tot el possible perquè la permanència a Europa no sigui una de les opcions que se sotmetin a consideració en la consulta.
Corbyn va insistir ahir, en la inauguració del congrés del Labour a Liverpool, que la seva opció prioritària són unes eleccions generals anticipades “en què es derroti Theresa May perquè el Labour negociï amb Brussel·les els termes del Brexit”. Però en vista que en un centenar de delegacions regionals han presentat mocions demanant un segon referèndum, no ha tingut més remei que dir que hi donarà suport si aquesta és la voluntat de les bases.
Una de les moltes ironies de la política britànica és que el 1973 van ser els conservadors (sota el mandat d’Edward Heath) els que van posar el Regne Unit a la llavors Comunitat Econòmica Europea (CEE), i els laboristes (amb els sindicats al capdavant) els que van liderar el no dos anys més tard a la campanya del referèndum sobre la permanència (el sí va guanyar clarament). En canvi ara la majoria de tories volen marxar d’Europa, i un 90% dels votants laboristes desitgen quedar-se, segons una enquesta de YouGov.
L’aritmètica, i no la ideologia, és el que ha impulsat Corbyn a acceptar la nova consulta que demanen un nombre cada vegada més important de britànics, en vista de la caòtica estratègia negociadora del Govern i de la perspectiva d’un acord desastrós, infinitament pitjor que el tracte privilegiat que tenia el Regne Unit abans del Brexit, amb drets de veto, devolucions de diners i altres prebendes. L’enquesta suggereix que si el Labour es decanta clarament per la permanència, esgarraparia un milió addicional de vots –també de conservadors euròfils i de liberals demòcrates–, mentre que només en perdria al voltant de cent mil (de les seves bases euroescèptiques del nord industrial d’Anglaterra). Una temptació massa llaminera per ignorar-la.
Fins ara, Corbyn ha mantingut en una nebulosa la posició del partit sobre el Brexit, per por d’ofendre aquell sector del Labour que en el referèndum, influenciat per la crisi econòmica i la falta de perspectives, va votar per la sortida. Però així que s’acosta l’hora de la veritat, aquesta actitud és cada vegada més insostenible. Ahir, en una entrevista televisiva, va assegurar que el Labour votarà en contra de qualsevol acord al qual Theresa May pugui arribar amb Brussel·les, excepte en el cas totalment inversemblant que aconsegueixi una relació amb la UE almenys igual de bona que l’actual.
Al llarg de la seva gestió com a líder, Corbyn ha promès que el partit reflectirà els desitjos dels seus membres, una cosa que li ha convingut perquè els militants (sobretot joves) donen suport a la seva línia socialista sense embuts, i l’han protegit en els nombrosos intents de cops d’Estat orquestrats per elements del grup parlamentari més centristes i pròxims a Tony Blair. Per coherència, ara que les bases volen un segon referèndum, no s’hi podia oposar. Però ha fet tot el possible perquè la moció que se sotmetrà a votació dimarts sigui el més vaga possible, reiteri que l’objectiu prioritari és la celebració d’eleccions, i no digui que la consulta ha de preveure la possibilitat de seguir a la UE. Només la manera de sortir-ne
Una enquesta suggereix que el Labour guanyaria un milió de vots addicionals si s’oposa a la sortida de la UE