La Vanguardia (Català-1ª edició)
Gérard Depardieu
ACTOR FRANCÈS
Depardieu està convertint la provocació en la seva principal línia d’actuació. Després de convertir-se en ciutadà rus i aparèixer de sobte entre els il·lustres convidats del règim nord-coreà, ara busca la nacionalitat turca.
El millor paper de Gérard Depardieu és el de gran provocador dels francesos. El recent viatge de l’actor a Corea del Nord, amb motiu dels fastos del 70è aniversari del seu règim comunista hereditari, ha generat titulars de perplexitat. L’home que amb tant talent va encarnar Cristòfor Colom i Cyrano de Bergerac al cinema no deixa de sorprendre els seus compatriotes per les seves amistats amb autòcrates i dictadors.
“L’extravagant senyor Gérard, l’home sense límits”, va escriure ahir el diari Le Parisien, que li va dedicar la primera pàgina i dues al seu interior. El setmanari Paris Match va escollir l’escapada de Depardieu a Pyongyang com el reportatge principal en el seu últim número, amb divertides fotos en exclusiva i un text escrit pel seu amic el realitzador Yann Moix, que va filmar un documental sobre el viatge. Segons Moix, el xou del desbordant actor ja va començar en el vol de Pequín a la capital nordcoreana i va continuar després amb els guies que el règim li va posar a disposició. Afligit d’un problema de genoll, Depardieu es va moure gairebé sempre en cadira de rodes. Durant els seus dies a Pyongyang es va produir un problema de salut una mica còmic, que podria ser una bona escena de qualsevol pel·lícula seva. Mentre visitava la zona desmilitaritzada amb Corea del Sud –un dels escenaris més calents de la guerra freda–, l’insigne visitant gal va sentir el desig de menjar-se un gelat. Els militars van poder satisfer el seu caprici. Però just en el moment d’atacar la bola que li van servir, Depardieu va notar que se li trencava un empastament dental. El contratemps no va ser greu. De tornada a la capital nord-coreana, al Friendship Hospital, un metge que parlava portuguès va reparar-li la dent.
Durant la setmana a Corea del Nord, Depardieu va aconseguir captivar el seu intèrpret, Su Zon, que –sempre segons l’amable relat de Moix– es va acomiadar de l’hoste entre llàgrimes. L’actor li va dir, afectuosament, “mon
petit lapin bleu” (el meu petit conill blau) i li va dir que li agradaria que pogués visitar el Louvre una vegada a la vida. Quan li van preguntar a l’intèrpret per què plorava, Zon va contestar: “Per què ell sempre diu el que pensa, monsieur Gérard és com un tifó, un tifó que sembra l’alegria”.
A França no tracten Depardieu amb tanta gentilesa. Els problemes s’han multiplicat des que el 2012 va sortir a la llum el seu exili fiscal a Bèlgica. L’actor és objecte en aquest moment d’una investigació judicial preliminar després d’una denúncia per violació presentada per una jove actriu. Els presumptes fets s’haurien produït el mes passat a París.
El viatge a Pyongyang i la denúncia de l’actriu no són les úniques notícies que ha protagonitzat Depardieu els últims dies. Segons un periodista turc, l’actor voldria entrevistar-se a l’octubre amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, per sol·licitar-li la nacionalitat. L’artista ja va obtenir el passaport rus, enmig d’una gran controvèrsia nacional, el 2013. Vladímir Putin és un dels seus líders admirats. Un any abans, el 2012, Depardieu es va deixar convidar pel líder txetxè, el sinistre Ramzan Kadírov.
Aquest xocant amor de Depardieu pels dictadors ha portat Le Parisien a consultar fins i tot un psiquiatre. Gérard Miller atribueix l’actitud a la infantesa de l’artista i a la relació que va tenir amb el seu pare, un home callat i que, pel que sembla, l’hi va consentir tot. D’aquí vindria, segons el metge, l’anhel insaciable de Depardieu de buscar sempre una figura de pare fort, d’algú que exerceixi una veritable autoritat.
Alguns amics atribueixen la relació conflictiva de Depardieu amb França a la ràbia per la mort del seu fill Guillaume, que va morir als 37 anys d’una pneumònia. Guillaume va ser un jove conflictiu, amb greus problemes de drogues i víctima d’un greu accident de moto. Va arribar a passar per la presó després de ser condemnat per importació i tràfic d’heroïna.
“Van matar el meu fill per dos grams d’heroïna”, va declarar una vegada l’actor en una entrevista amb un mitjà dels EUA. La ira interna de Depardieu, doncs, s’hauria canalitzat cap a un histrionisme genial, com a actor, i una conducta irreverent i provocadora en la seva vida privada i en les seves afinitats polítiques.
L’artista és amic de Putin, que li va donar el passaport rus, i ara diuen que també vol el turc