Esperant el desglaç

La ruta comercial de l’Àrtic continua sense ser rendible malgrat el canvi climàtic

La ruta Nord-est del mar Àrtic, sorgida arran del desglaç als pols, obre nous camins per al comerç marítim, però encara no pot competir en rendibilitat amb el tradicional i més transitat canal de Suez.

El gel es fon, però la rendibilitat continua congelada. El vaixell de càrrega Venta Maersk va arribar dissabte passat a Alemanya després de sortir de Busan (Corea del Sud) a finals d’agost. La notícia no seria destacable si no fos pel fet que aquest portacontenidor carregat amb productes electrònics coreans és el primer a la història que ha completat el recorregut passant per la ruta nord-est del mar Àrtic en lloc de seguir el trajecte convencional pel canal de Suez, que està molt congestionat.

Tot comença pel canvi climàtic. L’escalfament de l’atmosfera ha impulsat que la capa de gel a l’Àrtic es fongui i ha obert espai per a la navegació marítima, que fins ara estava molt restringida i limitada en certs períodes de l’any.

Les dades indiquen que podríem ser davant la punta de l’iceberg d’un negoci trencador. Transitant per aquest lloc inhòspit (on les temperatures poden baixar fàcilment a -30º), conegut com el passatge al nord-est, s’estalvia fins a un 40% de distància, si es compara amb la via passa per la Banya d’Àfrica. Pel que fa al temps, segons els ports de destinació i de sortida, es podria escurçar el recorregut d’unes dues setmanes. Això també suposa una despesa de combustible més baixa. Un altre avantatge és que la ruta polar evita els perills dels pirates, una amenaça cada vegada més freqüent al mar Roig i els seus voltants. El negoci interessa a diversos països de l’àrea. “Rússia s’expandirà a l’Àrtic aquest segle. És on hi ha les reserves de minerals més importants. Aquesta artèria és el futur del transport”, va proclamar recentment el president rus, Vladímir Putin. Per part seva, el president xinès, Xi Jinping, va assegurar el 2014 que “la Xina serà una superpotència polar d’aquí deu anys”

Quant a les empreses privades, la companyia japonesa Mol, la xinesa Cosco i, d’aquí tres anys, la coreana Hmm avaluaran la rendibilitat d’aquesta ruta. Fins i tot els EUA planegen construir el seu primer trencaglaç nou en 40 anys.

Tot i això, la realitat indica que el comerç marítim a l’Àrtic és difícil. De fet, la mateixa danesa Maersk es mostra prudent. La versió oficial és que la missió serveix per explorar la factibilitat operativa, recollir dades, però no es considera una alternativa comercial a les ja existents.

Frédéric Lasserre, professor de la Universitat de Laval (Canadà) i director del Consell d’Estudis Geopolítics del Quebec, explica a aquest diari que “malgrat que el pas pel nord-est de l’Àrtic és més curt, és un trajecte més perillós. A més, exigeix comprar un trencaglaç, de manera que s’encareixen els costos. També cal una tripulació més experimentada, a qui caldrà pagar. A tot això cal afegir-hi pòlisses d’assegurança més oneroses i, a més, la gestió de possibles retards, perquè els temps de desplaçament són menys previsibles”.

Aquest expert subratlla que com que la meteorologia en aquesta zona és variable, dificulta la planificació. “El fet que no hi hagi gel en un lloc el 15 d’agost no significa que no hi hagi l’any següent”. El factor mediambiental també és una incògnita. Aquesta mena de vaixells emeten gasos i soroll, a més d’altres residus. La introducció d’un nou marc regulatori per preservar aquesta àrea podria encarir les operacions.

Les infraestructures en aquesta zona remota estan en males condicions i remunten a l’època soviètica. “Les operacions de càrrega necessiten una xarxa que permeti transbords; a l’Àrtic hi manca la connectivitat”, diuen des de l’Autoritat del Canal de Panamà. La naveque gació és problemàtica ja que les aigües són poc profundes i el gel obliga a apropar-se a la costa, cosa que augmenta els riscos. L’escorta d’un trencaglaç és indispensable (la capa pot ser de dos metres) i els contenidors necessiten una mida considerable i motors d’alta potència per solcar aquests mars. Alguns estudis calculen que els costos són el doble comparats amb els de passar pel canal de Suez.