La Vanguardia (Català-1ª edició)
Márquez un altre cop
Sense reservar-se, el català venç Dovizioso en un duel espectacular i ja entreveu el títol
El circuit d’Alcanyís va coronar una vegada més Marc Márquez, que va ampliar a 72 punts l’avantatge amb Andrea Dovizioso en el mundial després de derrotar-lo una vegada més en l’asfalt, en un duel entre l’italià i el de Cervera que es va resoldre a les tres últimes voltes mentre Jorge Lorenzo, que va caure a la primera volta, va acabar a l’hospital culpant Márquez per la seva caiguda.
La rauxa es va imposar al seny en el fur intern de Marc Márquez. “Soc un noi impetuós”, deia rient d’ell mateix dijous. Doncs això: que el nen de les meravelles no coneix conceptes relaxats com contenir-se, reservar-se, conformarse o ser conservador. A ell li prova la gresca, li prova més el ball frenètic del swish swish que la pausa del vals, així que quan ensuma la sang és incontrolable. En un duel espectacular, apassionat, amb el cor i sense calculadora que el frenés, Márquez es va imposar a Andrea Dovizioso a Aragó per apuntar-se la sisena victòria del curs i encarar la recta final cap a la cinquena corona de MotoGP. Amb 72 punts d’avantatge, Márquez ja fa olor de campió.
Tot i que ahir a Alcanyís alguns dels seus creuaven els dits. No perquè no guanyés el 93 –cosa que volien– sinó perquè no deixés prepatre rat el match-ball per a Tailàndia, la pròxima cursa (7 octubre). Així, si les matemàtiques no es torcen, Márquez podria ser campió al Japó (21 octubre), com fa dos anys, i allà, amb dues setmanes més de marge, arribarien millor els preparatius per a la festa de la cinquena coronació.
Però abans de les cerimònies tocava guanyar-se a la pista el dret de celebració. Sota un sol que queia com un sac (30ºC), l’asfalt cremant i la tensió a la primera fila amb els tres mosqueters –Lorenzo, Dovizioso i Márquez– va començar un ball accelerat que es va quedar aviat sense el concurs del mallorquí, en una acció molt discutible. Lorenzo va caure al primer revolt quan va obrir gas a la zona bruta –una temeritat–, en una jugada de la qual va culpar el 93.
Així, sense Lorenzo, clar aspirant a guanyar, la batalla per la victòria va passar a ser un mà a mà en- el català i l’italià, com a San Marino, i com en el desenllaç del curs passat. Aquest cop va ser Dovi qui va portar la iniciativa (va liderar en 18 de les 20 primeres voltes), però Márquez tenia guardada la traca final per a les tres últimes voltes. “Quan ha apujat el pistó, jo m’he arriscat més, m’he dit: ‘He de tirar més’, i hem tingut una gran batalla, amb tocs, sortint a la zona verda, tornant, pilotant al límit, però sempre amb respecte”, comentava Márquez, que va posar tota la carn a la graella en els tres últims girs. Encara que l’instant més intens i espectacular va arribar en el 19è, quan es van posar en paral·lel Dovi, Márquez i Iannone, que ar- ribava per darrere i va voler treure profit de la picabaralla. Márquez se’n va anar fora, va tornar i va clavar el cop final a l’italià. Sisena victòria –no guanyava des de Sachsenring–, setè podi seguit i el títol més a prop, ja amb un coixí de 72 punts, a falta de cinc cites (125 punts en joc).
La perspectiva d’atrapar, o si més no inquietar el català, sembla complicadíssima per a Dovizioso. “És impossible recuperar 72 punts a en Marc. L’única manera de ferho seria que no corregués les cinc curses... i tot i així seria gairebé impossible. Estic sent realista”, responia el de Forli a una pregunta d’aquest diari.
“No hi ha res impossible fins que els punts no ho diguin”, replicava Márquez a Dovi, traient la carta de la prudència. “A les motos hi influeixen molts factors, pot passar de tot: problemes mecànics, la meteorologia, lesions, pots cometre errors... Mira’m a mi el 2014: vaig caure dos cops seguits... M’he de mantenir concentrat i empenyent, amb la mateixa mentalitat de sortir a guanyar”, deia Márquez. “Això sí, millor amb 72 punts a la butxaca, i millor ser al davant que darrere”, deia rient el de Cervera.