La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els records del quarter del KGB
El papa Francesc demana que les víctimes de l’ocupació nazi i soviètica a Lituània no siguin oblidades
Milers de persones esperen durant hores que el papa Francesc arribi al Museu de l’Ocupació i de la Lluita per la Llibertat al centre de Vílnius. La majoria s’amunteguen davant les tanques de seguretat per buscar la millor vista. Però Veronika Linkeliene no. Aquesta dona menuda de 81 anys porta un tamboret de casa i s’estima més estar asseguda a uns metres de la multitud.
“El meu pare, Juozas, va estar pres aquí entre el 1945 i el 1947. El van jutjar i després el van enviar al gulag de Karaganda. S’hi va estar deu anys”, recorda amb emoció. “Ningú no preguntava i no hi havia cap mena d’informació. Jo sospito que és perquè teníem uns veïns russos aquí a Lituània. Ves a saber si van escriure alguna cosa dolenta que ell havia fet...”.
El gulag de Karlag, a Karaganda (el Kazakhstan) era un dels camps de treball més grans de la Unió Soviètica. També era una de les destinacions a les quals enviaven els presoners del quarter general del KGB de Vílnius, que primer va allotjar les oficines de la Gestapo i que avui s’ha convertit en aquest museu per al record. El Papa va visitar ahir dues de les cinquanta cel·les originals i una sala d’execucions d’un lloc que forma part de la història negra de Lituània. Aquí van ser executats jueus, i després detractors polítics, i també luterans i catòlics. Més de mil persones van ser assassinades als soterranis des del 1944 fins a principis dels seixanta. Les parets han vist tant que avui aguanten divuit capes de pintura.
“El teu crit, Senyor, no deixa de ressonar, i se sent en aquestes parets que recorden els patiments viscuts per tants fills d’aquest poble. Lituans i procedents de diferents nacions han patit a la seva pell l’afany prepotent dels qui pretenien controlar-ho tot”, va dir Francesc després de resar davant el monument a les víctimes de l’ocupació i la lluita per la llibertat, on va demanar que no siguin oblidades mai. “Que el teu crit, Senyor, ens deslliuri de la malaltia espiritual a què com a poble estem sempre temptats: oblidar-nos dels nostres pares, del que es va viure i patir”, va continuar.
Un dels presos més cèlebres d’aquest edifici va ser l’arquebisbe emèrit de Kaunas (la segona ciutat lituana), Sigitas Tamkevicius. “Si fa 35 anys m’haguessin dit que un papa el visitaria, tot hauria estat més fàcil”, va confessar ahir. Tamkevicius va ser arrestat el 1983 per posar en marxa una publicació que documentava els afronts que rebien els catòlics practicants. Hi va passar vuit mesos. “El pitjor van ser els 60 interrogatoris, cada un de set hores”. Després va ser enviat als Urals i a Sibèria, fins que va ser alliberat el 1989. Ahir va acompanyar Francesc durant tota la visita.
Malgrat que gairebé vuit de cada deu lituans avui es declara catòlic, durant l’ocupació soviètica no ho tenien fàcil. El marxisme-leninisme volia controlar i aniquilar qualsevol creença. Al voltant d’un 20% dels religiosos van ser detinguts, deportats o assassinats. Un altre 30% era posat sota vigilància i les seves activitats estaven restringides. Dels tres seminaris que hi havia, només un va restar obert. Segons el professor Vygantas Malinauskas de la Universitat Vytautas Magnus de Kaunas, el control s’establia regulant un màxim de seminaristes per any i infiltrant agents del KGB. Controlaven fins i tot les confessions, una de les raons per les quals aquest sagrament no gaudia de popularitat. La catequesi estava prohibida. Els pares enviaven els seus fills a batejar-se en pobles llunyans on ningú no els identifiqués. La fe, per tant, es vivia sempre en privat.
“Jo vaig néixer als setanta. Era una època en què la nostàlgia se sentia per tot. Des de la manera de vestir a l’humor a les escoles. L’Església era l’única llum, malgrat que era clandestina, perquè ens recordava a la primera independència”, afirma la directora del Museu de l’Herència Cristiana a Vílnius, Sigita Maslauskaite. La seva catequesi per a la primera comunió la va fer amb una monja que no podia vestir l’hàbit. “A casa meva teníem unes paraules clau per dir que anàvem a missa quan parlàvem per telèfon. Dèiem que anàvem a fer un tomb”.
Un altre dels que van ser detinguts va ser el germà del comandant Antanas Burokas, que espera Francesc amb uniforme. “Per fi podem veure el que va passar allà dins”, diu mirant al museu. “La visita del Papa ens recorda que Rússia ja no té cap poder a Lituània. No va poder impedir que cantéssim cançons dels Beatles. Tampoc no pot impedir que un Pontífex ens visiti avui”, somriu.
“Si hagués sabut que un papa ens visitaria, hauria estat més fàcil”, va dir un arquebisbe detingut i deportat