La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Ficar el nas a la Xina...”
Francesc ha estat, des de la seva elecció el 2013, el papa de les perifèries. No només li interessen els marges de la societat, els sectors més desprotegits, com els immigrants, sinó també la perifèria del catolicisme mateix. En els seus viatges ha preferit els països de frontera, no pas aquells que han estat bastions tradicionals de la fe en Jesucrist. Jorge Mario Bergoglio ha visitat Albània i Corea, Bangla Desh i Sri Lanka, però encara no ha visitat Espanya, França o Alemanya. Ni tan sols ha tornat a la seva Argentina natal, tot i que allà hi ha motius polítics específics.
L’acord recent entre la Santa Seu i la Xina sobre el nomenament de bisbes s’inscriu en aquesta línia d’atendre la perifèria. Es tracta d’un esdeveniment religiós d’una extraordinària rellevància geoestratègica, més enllà de la realitat de l’Església catòlica. L’aproximació a Pequín, si es consolida, pot ser un dels principals llegats del pontífex argentí, potser més que unes reformes que costa de veure avançar. És un pas de conseqüències difícils de preveure a llarg termini per al futur sistema polític i social xinès.
El compromís assolit per unificar la jerarquia catòlica al gegant d’Àsia, sempre reticent a l’autoritat de Roma, és fruit de la pacient diplomàcia vaticana, la més sàvia del planeta. L’impuls personal de Francesc, però, ha resultat decisiu. Com a jove jesuïta, a Buenos Aires Bergoglio va voler que l’enviessin de missioner al Japó. Va escriure al pare Pedro Arrupe, el general de la Companyia, però aquest li va dir que no.
La pulsió asiàtica és als gens dels jesuïtes i també de Francesc. Francesc Xavoer, company de sant Ignasi de Loiola, va predicar al Japó i va morir a l’illa xinesa de Shangchuan. Va ser un altre jesuïta, Matteo Ricci (1552-1610), qui anys després protagonitzarà una increïble aventura. Matemàtic, cartògraf i pioner de la sinologia, Ricci va viure llargs anys a l’Imperi del Centre i es va instal·lar a la cort de l’emperador. Va ensenyar als xinesos, per primera vegada, la seva ubicació geogràfica al món.
Aquests precedents compten per al Vaticà i per a Francesc en particular. Bergoglio ja va manifestar les seves ganes d’anar a la Xina, amb una franquesa poc diplomàtica, l’estiu del 2014, quan tornava de Corea del Sud. L’excusa va ser que l’avió papal solcava l’espai aeri xinès i, en aquestes ocasions, és una tradició enviar un telegrama de salutació. El desembre passat, quan tornava de Bangla Desh, un periodista francès va insistir en el tema. “Ficar el nas a la Xina...”, va dir el Papa en un to despreocupat, per bé que va reiterar la seva voluntat de visitar un dia el país i va confirmar l’existència d’un diàleg fluid i de diversos intercanvis culturals per aplanar el camí. “S’ha d’anar pas a pas, amb delicadesa”, va afirmar el Pontífex.
No és pas la primera vegada que els grans murs polítics es comencen a perforar per mitjans no convencionals, a través de la cultura o de l’esport. L’obertura dels Estats Units a la Xina de Mao, amb Nixon de president, va començar amb partits de ping-pong. En el cas d’ara entre la Santa Seu i Pequín, hi ha hagut visites culturals i exposicions. Ha estat una estratègia de la paciència i la gradualitat, una manera procedir molt vaticana i també molt xinesa.
Francesc sap, perquè els números canten, que el futur a mitjà termini del catolicisme es juga a l’Àfrica i a Àsia. El desafiament, doncs, mereix córrer riscos amb un soci difícil com la Xina. I molta atenció a un personatge asiàtic, el cardenal Luis Antonio Tagle, arquebisbe de Manila. L’avi de Tagle era xinès. El purpurat filipí va aprendre una mica de mandarí quan era nen. Tagle és un personatge jovial i molt mediàtic. Va estudiar als Estats Units i parla un anglès perfecte. Ja va estar entre els papables el 2013, però era massa aviat. Només té 61 anys, molt jove per als paràmetres vaticans. Atenció quan se celebri el pròxim conclave. Àsia empeny i la Xina disposarà d’antenes a Roma.
L’atracció històrica dels jesuïtes per Àsia i el seu pes al món catòlic expliquen l’acord amb Pequín