El desastre libi

Al seu pas per Madrid durant aquest mes de setembre, el ministre d’Exteriors del Govern d’Acord Nacional libi (GNA, acrònim en anglès), Mohamed Taher Siala, va reclamar ajuda de la Unió Europea per lluitar contra les terribles bandes organitzades de delinqüents que inunden el seu país i que trafiquen amb éssers humans, armes i drogues, principalment. La insistent petició del ministre Siala va evidenciar el desastre d’una Líbia convertida en un estat fallit que pateix una complexíssima guerra civil protagonitzada, a grans trets, per dos centres de poder, un a Trípoli i un altre a Tubruq; dos aspirants al poder com el mariscal Khalifa Haftar, líder de l’exèrcit nacional libi (LNA, acrònim en anglès), i les milícies i grups armats, entre els quals destaquen l’Estat Islàmic i Al-Qaida al Magrib Islàmic en el seu format més local d’Ansar al-Xaria.

El resultat és un territori en què regna un clima de violència que condueix a un deteriorament que s’està incrementant, segons assenyalen els últims informes de situació que circulen per les institucions antiterroristes de la UE. Unes institucions i informes que encenen llums d’alarma davant el problema monumental i el drama humà que representa, per al Magrib, el Sahel, la Mediterrània i la frontera sud-europea, la desintegració del que queda d’aquell país assetjat per la corrupció, el fanatisme gihadista i la delinqüència. Es tracta d’una preocupació que ha crescut aquest estiu, segons apunten els reiterats informes, a causa de factors entre els quals destaquen la variada delinqüència mafiosa a què va fer referència el ministre Siala, la corrupció i la violència incessant. De fet, el passat dia 10 els extremistes de l’Estat Islàmic van atacar la seu de la Corporació Nacional del Petroli a l’àrea de Trípoli i, l’endemà, el desconegut Moviment Juvenil de Trípoli va disparar uns coets contra l’únic aeroport en funcionament a la ciutat, cosa que va obligar a desviar els vols. Així, es va incrementar un clima de tensió que estava precedit per un atac de l’EI a les Forces d’Operacions Especials del GNA a prop de Khoms, ciutat tripolitana d’actualitat quan es va saber que davant les seves costes aquest estiu hi va haver més de 100 ofegats en enfonsar-se una embarcació ocupada per 400 persones.

Els esmentats informes de situació parlen d’un GNA precari que es desenvolupa en un escenari que li permet controlar Trípoli amb prou feines, un tram de costa que va des de la frontera de Tunísia fins a Misrata i una regió, també fronterera amb Tunísia i Algèria, que s’estén uns 600 quilòmetres cap al sud per territori petrolífer en direcció a Shaba; la ciutat del desert a què no arriba el GNA, temible punt de concentració del tràfic de migrants subsaharians que fugen cap a Europa.

A la regió de Shaba campa principalment Ansar al-Xaria, que negocia amb bandes de delinqüents quan no és la mateixa organització gihadista la que trafica. Alhora, aquesta filial d’Al-Qaida combat contra el LNA per l’est de Líbia malgrat que, en teoria, la Cambra de Representants, “l’altre govern libi”, s’imposa per aquesta amplíssima regió que inclou el litoral des de Bengasi a Tubruq i el territori de l’est que voreja la frontera egípcia cap al sud.

En un altre espai important del país, limítrof al territori del GNA, s’ubica l’Estat Islàmic, establert a la zona costanera central al voltant de Sirte, lloc de naixement del linxat Muammar al-Gaddafi.

Les onades de fràgils embarcacions procedents de Líbia que atapeïdes de refugiats intenten arribar a la costa mediterrània europea, especialment a Malta i Itàlia, són només la mostra més visible del fosc panorama de “guerra híbrida” (concepte que inclou terrorisme més delinqüència) que dibuixen els informes citats. Les solucions negociades que donin certa cohesió governamental al país i l’encaminin cap a una veritable reconstrucció es perceben en aquestes mateixes anàlisis com una meta ara per ara quimèrica a causa de les diferències ideològiques i religioses dels actors implicats.

La via cap a una democràcia laica homologable està interrompuda, assenyalen les reiterades anàlisis, pel fonamentalisme religiós que es manifesta de tantes maneres com milícies i grups polítics i armats hi ha al país. Tot i això, buscant solucions encara que siguin molt parcials, la Missió de Suport de les Nacions Unides a Líbia va propiciar a començaments d’aquest mes de setembre una trobada entre les principals faccions involucrades en la intensificació dels enfrontaments a Trípoli. Hi ha constància que els grups convocats van firmar un pacte que va incloure el compromís de “deixar d’extorsionar els organismes governamentals”, circumstància que sens dubte descriu una degradació institucional gravíssima. Així i tot, sembla que les extorsions han disminuït, tot i que el mateix informe que cita la trobada assenyala que malgrat l’acord aconseguit prossegueixen les escaramusses de baix nivell entre els milicians.

El país, en estat de descomposició, està assetjat pel fanatisme gihadista, la corrupció i la delinqüència Hi ha parts del territori dominades per l’Estat Islàmic, per Al-Qaida i per milícies de signe divers