La Vanguardia (Català-1ª edició)
Efectes col·laterals del cas Casado
La jutgessa demana ara al fiscal si ha d’aplicar la mateixa vara de mesurar en altres implicats no aforats
La magistrada del cas màster recorda a la Fiscalia que fins ara no s’ha oposat a les seves investigacions
Ara que tant es debat sobre l’oportunitat de suprimir els aforaments, el cas de Pablo Casado ha vingut a demostrar que aquesta previsió legal té molt d’abast i els seus efectes no són mai innocus. No ho són, sens dubte, per a l’interessat, però potser tampoc per a tercers, sobretot si estan involucrats en fets similars. Aquest és el cas d’alguns dels investigats per presumptes irregularitats en l’obtenció dels màsters que donava la Universitat Rey Juan Carlos (URJC).
La pregunta que ja s’ha fet la jutgessa encarregada del cas, Carmen Rodríguez Medel, és si la petició d’arxivament feta respecte al màster de Casado s’ha de traslladar a altres estudiants que van aconseguir la titulació amb les mateixes facilitats. I, amb molta intenció, ha traslladat els seus dubtes al fiscal. El que vol saber la jutgessa és si la vara de mesurar feta servir per a l’aforat val per a tothom, o hi ha distincions i matisos.
En l’escrit de la magistrada als fiscals sembla que hi ha, en efecte, molta sorna. Rodríguez Medel el va enviar així que va saber que la Fiscalia del Suprem no veia indicis contra Casado, considerant intranscendent, a efectes penals, la seva matriculació en el màster, les convalidacions després del pagament de les taxes, la inassistència a classes i la utilització posterior del títol a efectes de currículum. Per la jutgessa, totes aquestes circumstàncies suposaven dades rellevants que justificaven investigar el líder del PP, de la mateixa manera que s’estava indagant sobre tres companyes del seu curs que van observar una conducta similar al llarg del màster.
Fins ara el fiscal ha seguit aquestes investigacions sense posar objeccions respecte a aquests casos paral·lels. És a dir, sense recórrer contra res ni protestar per res. Per això la magistrada ara planteja la pregunta de què fer, després que els fiscals del Suprem hagin estimat que qualsevol investigació sobre Casado seria prospectiva i no tindria bases sòlides.
Sobretot, perquè certa diferència de tracte ja hi ha hagut. Aquestes alumnes han declarat al jutjat com a investigades, una diligència que en el cas del líder del PP era improcedent, precisament per tractar-se d’un aforat, amb una eventual imputació que corresponia exclusivament al Suprem. I respecte a aquestes estudiants, el procés continua obert.
Es tracta de María Mateo Feito, filla de l’exassessora de la Conselleria d’Educació madrilenya, María Teresa Feito; Alida Mas Taberner, exsotssecretària de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, i María Dolores Cancio Álvarez, vinculada al seu torn a l’Institut de Dret Públic (IDP). I encara hi ha un altre alumne, aquest del màster de Cifuentes, que segons quina sigui la resposta de la Fiscalia podria quedar fora del procediment si se li apliquen les mateixes tesis.
Tot això no vol dir, esclar, que la investigació sobre els presumptes màsters fraudulents se’n hagi d’anar íntegrament a l’arxiu, o a la paperera. En espera del que faci la Sala d’Admissió del Suprem, que ha de prendre la decisió final sobre Casado, els fiscals han interessat que el líder del Partit Popular quedi fora del cas per estimar que no hi ha indicis que es posés d’acord amb el director de l’Institut de Dret Públic, Enrique Álvarez Conde, per a l’obtenció fraudulenta del títol. I pot ser que aquesta tesi acabi beneficiant les companyes de Casado i el de Cifuentes.
Però hi ha més investigats, començant pels esmentats Álvarez Conde i Cifuentes, respecte dels quals la causa continua. El primer, perquè tota la tramoia dels cursos depenia d’ell. I l’expresidenta madrilenya pels avatars de l’obtenció de les seves notes i el seu títol. I s’acaba d’obrir un altre procediment, relatiu al màster de l’exministra Carmen Montón, que també va obtenir convalidacions i no va anar a classe. Vista tot això cal preguntar-se si el propòsit de suprimir els aforaments per a delictes no relacionats amb l’acompliment dels càrrecs públics arribarà de debò a bon port.