Jo estimo i molt els animals

Soc un miserable i ho reconec. Fins a principis del segle XXI fingia que ballar és una de les meves passions. He arribat a dir que m’agradaria provar els balls country i alinear-me en coreografies amb barret de cowboy, vagament nord-coreanes!

L’espiral de la degradació no ha acaba aquí. Ara me les dono d’amic dels animals. Avui, o ets amic dels animals o ets animal mort.

–A l’últim amic que va voler quedar-se a dormir a casa li vaig advertir: el gos sempre dorm a la meva habitació.

La confessió d’una col·lega va ser el principi d’una setmana de catarsi.

Un dia després, m’estaven rentant els cabells. Ulls tancats. Va esclatar una alegria: una clienta havia entrat a la perruqueria amb un gos que va suscitar una onada de passió femenina que en la meva vida he despertat. Vaig pensar, naturalment, a carregar-me el gos. Ell, en canvi, no va tenir millor ocurrència que acostar-se a les meves cames. Li dono una puntada de peu dissimulada, a l’estil Pepe Isbert, o deixo que em continuï llepant?

Estava calculant quan la propietària del gos va comentar:

–Anem, bonic, que estàs molestant aquest senyor.

La frase marcarà un abans i un després en la meva vida de divorciat.

–Nooooo! I ara! Si és preciós! El que passa és que no sé relacionar-me amb els animals.

Ahir, diumenge, la dependenta d’una xarcuteria de Calafell explicava a una clienta que està organitzant una manifestació a la platja per reclamar que els animals exerceixin el seu dret a gaudir de la sorra i els banys de mar.

–Són millors que moltes persones... Ja ho crec!

Jo, amb tal de no perdre quota de mercat, soc capaç de seguir el corrent hegemònic i fer-me amic de tots els animals amb propietàries interessants tot i que em conec i soc un fluix.

Hi va haver una època en què les dones solien preguntar per l’horòscop. L’assumpte em va obligar a llegir els capítols de diversos llibres –que per ètica fullejava a les llibreries, sense gastar ni cinc– dedicats als homes capricorn. Sempre hi havia algun aspecte utilitari, però l’assumpte era complicat perquè exigia tornar la pregunta a la interessada i conèixer la resta de signes del zodíac. No vaig passar mai de les càncer (em ficava al llit amb una càncer). Malgrat les lectures, acabava per confondre les escorpions amb les sagitaris i em ficava en jardins antològics... Ho vaig deixar corre.

Cal adaptar-se als temps i ara correspon instruir-se sobre la personalitat de les diferents races de gos. Dic jo que si m’hi aplico i distingeixo el caràcter d’un dàlmata d’un salsitxa, tindré alguna cosa guanyada. Després, esclar, m’hauria de reconciliar amb els gats i –en funció del rendiment del membre viril–, dedicar una tercera temporada a conèixer –i enaltir– els ocells.

Que competitiu és el mercat!

Hi va haver un temps que per lligar convenia saber cosetes del zodíac, ara és bàsic estimar els gossos