Una Mercè de pirotècnia política

LA Mercè 2018 s’acomiada avui, després de quatre dies de festa, més de 500 activitats de tota mena, una extensa programació musical en més d’una vintena d’escenaris repartits per tota la capital catalana i Lisboa com a ciutat convidada. Les festes van començar amb un pregó de l’actriu i directora Leticia Dolera de decidit to feminista i també crític amb el fenomen de la gentrificació que afecta alguns barris. L’emotiu final del discurs, compartit amb una dona migrant, Carmen Juares, va suposar una reivindicació de les “cuidadores invisibles”, una tasca necessària però poc reconeguda, com la que va exercir aquesta catalana d’origen hondureny durant sis anys.

Quatre dies de festa major a la capital catalana que es van iniciar amb la retirada de la convocatòria de vaga del metro, en un gest de maduresa dels empleats, amb la qual cosa el suburbà ha pogut circular durant 91 hores seguides per donar servei als ciutadans durant la festa. D’aquesta manera, famílies senceres han pogut gaudir dels tradicionals correfoc, la cavalcada o el piromusical, s’ha pogut celebrar el dia Sense Cotxes en una Via Laietana tancada al trànsit i els ciutadans han pogut anar a les jornades de portes obertes dels diferents museus, la Fira del Llibre d’Ocasió, els concerts de fado o els castellers a la plaça Sant Jaume, entre moltes altres activitats. Com ja va passar en la Mercè del 2017, la festa s’ha descentralitzat i s’ha escampat per la ciutat, des del Bon Pastor fins al Poblenou, del Besòs o la Trinitat a Montjuïc o la Ciutadella, des de Sant Andreu o el Born fins al Bogatell o la plaça Reial.

Si hi ha hagut una cosa que ha caracteritzat aquesta Mercè, és que s’ha convertit en el tret de sortida per a les eleccions municipals del proper mes de maig. I si bé és cert que la festa major de l’últim any de mandat, com ha passat en aquesta edició, té gairebé sempre un marcat to electoral, en aquest 2018 ha coincidit amb la sorprenent notícia protagonitzada pel canvi de candidat d’ERC a favor del conseller d’Exteriors, Ernest Maragall. El pas endavant de Maragall, amb el previsible anunci, demà, de la candidatura de l’ex-primer ministre francès, el barceloní Manuel Valls, ha agitat el clima polític de la ciutat, convertida probablement en el principal objectiu de tots els partits que participaran en la contesa de la pròxima primavera a Espanya. I tot i que encara queda prou temps fins a la campanya electoral, és evident que aquesta Mercè ha estat el marc triat per a una pirotècnia política que ha elevat l’interès del ciutadà pel futur de Barcelona.