Biologia de la informació

Els biòlegs anomenen estratègia R a la conducta pròpia de les denominades espècies persistents o oportunistes: tenen molts fills, però els dispensen poques atencions, per la qual cosa la seva taxa de mortalitat és elevada. Aquest patró equivaldria en el sector de la comunicació a la producció d’un gran nombre de notícies amb l’esperança que, per la seva abundància i contumàcia, arribin a alguns destinataris, en especial, a internet, les xarxes socials, els dispositius mòbils, etcètera. És igual si determinades informacions, com els posts a Facebook o els missatges a Twitter, moren en l’entretant, el mitjà –la marca– no es ressent.

En canvi, l’estratègia K és la característica de les espècies amb una descendència escassa que requereix molta atenció i cura perquè creixi sana. En el periodisme, això significaria posar en circulació produccions complexes amb la idea que captin audiència per la seva profunditat i recursos. És a dir, davant les marques blanques i els genèrics informatius, creativitat i rigor.

No és greu que fracassi una peça composta d’acord amb els preceptes que estableix l’estratègia R; hi ha un ampli marge perquè així sigui. Malgrat això, si es dona aquest mateix desenllaç a partir d’un material confeccionat segons l’estratègia K, estem davant un desastre, perquè la posada en circulació d’aquests continguts només es compadeix amb la feina complexa, lenta, costosa.

Arquitectes, urbanistes, institucions i veïns comuns es lamenten sovint pel deteriorament estètic i mediambiental de les seves ciutats, pobles i paisatges. No obstant això, és estrany que els periodistes i els empresaris de la comunicació es queixin per la contaminació informativa, en quantitat i en qualitat, a la qual estem assistint en l’actualitat.

La sobreabundància afecta igualment la publicitat, que està passant dels anuncis breus i promocions sense interrupció a les accions amb substància. Publicitaris i periodistes han de comprendre que el seu públic està sempre a punt d’anar-se’n a altres llocs. Han de ser més hospitalaris, a internet i a la resta de suports i plataformes. No poden perdre la batalla per l’atenció. Per molt rellevant que sigui el que volen explicar, si no capten l’interès de ningú, la seva tasca servirà per a molt poc. I, llavors, el fruit del seu esforç no se salvarà ni amb l’estratègia R ni amb la K.