Google, 20 anys rere les nostres vides

L’empresa és molt més que un èxit tecnològic

Sembla que porta tota la vida amb nosaltres, però Google –transformada en Alphabet– és encara no una adolescent que el 4 de setembre va fer 20 anys. Passa el mateix amb Chrome –el seu cercador– que és un nen de primària que la mateixa setmana celebrava el desè aniversari. Google és, juntament amb Apple, Microsoft, IBM, Facebook i Amazon, de les poques companyies dels inicis d’internet que no només sobreviu, sinó que s’ha convertit en una de les empreses tecnològiques més grans i poderoses del món, propietària del navegador i del cercador més utilitzats, del sistema operatiu mòbil més instal·lat, i amb un 18% de la quota de mercat de la publicitat en línia. I això que no va ser de les primeres d’arribar.

Segons l’opinió de Franc Carreras, professor associat adjunt de màrqueting digital a Esade, l’èxit global de Google no és només un cas d’“èxit tecnològic, sinó que és un exemple de bon màrqueting”. “No només van ser capaços de donar a l’usuari el que necessitava, sinó que van ser els primers d’entendre quina era la clau d’internet”.

“Segurament després d’Apple, Google és la marca més desitjada del món”, assegura Gemma Vallet, directora del màster en Estratègia Digital de Marques Socials a La Salle URL. Per Vallet, “Google ha treballat molt bé el software com a servei, amb productes molt adequats per al consumidor, de franc, molt fàcils d’utilitzar i amb els quals l’usuari pot estar tot el dia vinculat a aquesta marca”.

El 4 de setembre del 1998, Larry Page i Sergei Brin –dos estudiants de la Universitat de Stanford– van fundar la companyia Google Inc. L’any anterior havien registrat el domini google.com, i el 27 de setembre llançaven de manera global el cercador. Aquesta és la data que oficialment Google considera com la del seu naixement, i la que commemora cada any amb un dels seus populars doodles.

Page i Brin van fundar Google amb l’objectiu d’“organitzar la informació del món i fer que sigui universalment accessible i útil”, tal com encara es pot llegir al seu web corporatiu. Aquest plantejament mirava de respondre al repte que plantejava la xarxa als seus inicis. Internet s’estava expandint, però als internautes els faltaven eines per trobar el que ja existia. Era el que també ja feia uns anys que miraven de fer serveis com AltaVista, Excite, WebCrawler, Lycos i –des del 1995– Yahoo, que era la que semblava que s’ho ficaria a la butxaca.

La majoria d’aquests cercadors eren directoris que indexaven les pàgines en funció de paraules clau. El seu èxit depenia de la coincidència d’aquesta paraula clau sota la qual estava indexat el lloc i el terme de cerca que introduïa l’usuari, o sigui que era escàs.

Per la seva part, Google va crear un algoritme que es va inspirar en el sistema de classificació de la literatura científica, en què la importància d’un article es considera proporcional al nombre de vegades que és citat per altres articles. Naixia PageRank, que tenia en compte la quantitat d’enllaços –l’equivalent a les cites– que tenia una pàgina. En comparació d’això, la superioritat de Google era espectacular: els resultats eren més precisos i, per tant, més útils.

Com altres vegades en la història de Silicon Valley, Page i Brin van començar en un garatge que era propietat de Susan Wojcicki a Menlo Park, la ciutat californiana que és la seu de Facebook. Avui dia Wocjcicki és la directora executiva de YouTube. Els dos emprenedors van sol·licitar finançament a Yahoo, però els el va negar. Fins i tot, el 2002, Page i Brin estaven disposats a vendre Google, “ja que els va costar molt de començar a monetitzar el cercador”, explica Carreras. Yahoo va oferir 3.000 milions de dòlars, però els fundadors de Google volien 5.000 milions.

A més, els dos creadors de Yahoo, Jerry Yang i David Filo –també estudiants de Stanford– van cometre el que segurament és un dels errors més grans de la història d’internet. Actualment, els resultats de Google estan personalitzats en funció de l’historial de navegació, la

La tecnològica té un pacte diabòlic amb els usuaris: els dona de franc el que busquen a canvi de les seves dades

geolocalització o el perfil de l’usuari, que Google fa servir per refinar els anuncis que mostra, cosa que beneficia els usuaris, però sobretot els anunciants i Google. Des d’aleshores, “darrere de qualsevol projecte de Google hi ha la recollida d’informació personal”, diu Vallet.

D’aquesta manera, “Google es va convertir en la porta d’entrada a internet”, però mitjançant una espècie de pacte mefistofèlic. “Google dona de franc a l’usuari el que està buscant, a canvi de les dades personals”, diu Carreras.

Els diners que obté per les nostres dades són la part del gruix dels ingressos de Google, i “per això necessita una gran cartera de productes diferents i molt diversificats per poder aconseguir el màxim nombre possible de dades diferents”, diu Vallet. Potser per això, al llarg d’aquests vint anys, Google ha posat en marxa setanta apps, però no totes han tingut èxit.

“Fins i tot ara que comença a en-

trar en el mercat dels productes físics com Google Home i els Chromebooks, o en el món de l’audiovisual amb YouTube Premium, la prioritat de Google continua sent la mateixa: les nostres dades”, assegura Vallet.

En canvi, Yahoo va deixar que el seu cercador es convertís en un simple suport publicitari indiscriminat , i va decidir que, quan no trobés el que l’usuari buscava, enllaçaria amb els resultats de Google.

Yahoo veia la seva eina com un suport per vendre publicitat –com feien els mitjans tradicionals–, però no s’adonava de la importància que tenien les cerques, que donaven molta informació sobre els usuaris. D’aquesta manera, l’any 2000, Google ja s’havia convertit en el cercador més utilitzat del món.

A partir d’aquí, Google ha passat a ser una empresa en què la innovació ho és tot. I quan no ha pogut innovar, ha comprat. “El món digital és com un carrer en què no hi ha gaire espai per als competidors. Quan el qui va primer és tan innovador, als altres els costa molt atrapar-lo”, explica el professor d’Esade. De tota manera, no és infal·lible i, per exemple, “es van perdre l’impuls de les xarxes socials”, afegeix Carreras.

I el futur? Per Carreras, “el gran repte a què s’enfrontarà serà el marc regulatori”, que ja li ha causat problemes en la Unió Europea. A més –afegeix Vallet–, “aquest tema és especialment sensible perquè té molt a veure amb la reputació”.

Després de vint anys, Google s’ha convertit en l’empresa tecnològica de la informació més important del món basada en la publicitat, al contrari per exemple d’Apple. Per a Google les nostres dades són el producte, i els anunciants són els seus clients, mentre que per a Apple els usuaris som els seus clients i el que ens venen és el producte”, diu Carreras.

En el món digital, la innovació constant ho és tot per tenir a ratlla els competidors El repte de futur de la companyia és el marc regulatori, una qüestió que té derivades reputacionals