La Vanguardia (Català-1ª edició)
Seguretat aèria ‘light’
Més de sis milions de passatgers han superat una entrevista personal i pagat una taxa per eludir els controls als aeroports
Els atemptats de l’11 de setembre del 2001 van marcar el sector de l’aviació comercial en general i els EUA en particular. L’atac va evidenciar que la seguretat completa no existeix. Després d’aquestes accions, els EUA i alguns dels seus aliats de l’OTAN van emprendre una política unilateral batejada com guerra contra el terrorisme, amb accions militars a l’Afganistan, l’Iraq, el Iemen o el Pakistan. Aquella ofensiva es va desenvolupar molt lluny del territori dels Estats Units, així que els ciutadans d’aquest país van seguir l’evolució de la campanya per televisió. Però on sí que van experimentar els canvis, a més de la zona zero de Manhattan com a gran símbol dels atemptats, va ser als aeroports.
En un temps pràcticament rècord, 70 dies, l’administració Bush va crear l’Administració de la Seguretat en el Transport (TSA), que de seguida va passar a dependre del Departament de Seguretat Nacional. Es va centrar en la seguretat aeroportuària i en la prevenció de segrestos aeris, amb un desplegament propi d’un exèrcit, encara que en aquest cas és civil. La formació i mobilització d’un equip tan enorme de personal només té parangó en la Segona Guerra Mundial: després de la creació de la TSA, 1,7 milions de candidats es van postular per als més de 55.000 llocs de treball disponibles a l’organització. Una ofensiva que també ha arribat als aeroports europeus.
Aquests controls, amb l’argument de la seguretat, arriben a uns extrems gairebé teatrals. Han convertit el transport més ràpid que hi ha en un dels més antipàtics per als seus viatgers i empleats: pilots a qui els embarguen petites tisores per al bigoti, tripulants de cabina escorcollats i registrats sistemàticament, o viatgers a qui s’obliga a treure’s peces aleatòriament són accions només vistes als aeroports.
El 2011 i davant les enormes cues que es formaven als controls d’accés a les portes d’embarcament, la TSA va decidir llançar un programa i agilitzar el pas dels passatgers: el TSA precheck, que segons la definició oficial del Departament de Seguretat Nacional és “un programa de revisió accelerat que realitza avaluacions de riscos sobre els passatgers abans de la seva arribada al punt de control de
L’espera mitjana d’aquests clients ronda els cinc minuts i ser a la llista evita els incòmodes escorcolls
l’aeroport”. És similar a un programa de fidelització en el qual els viatgers han d’apuntar-se, encara que en aquest cas per ser-ne membre, a més de la inscripció, s’ha de superar una entrevista personal d’entre 10 i 15 minuts per verificar els antecedents del passatger i pagar 72 euros, en el cas de ser acceptat.
Actualment hi ha 200 aeroports, 54 aerolínies i més de sis milions de passatgers inscrits en el TSA precheck, pels que fins ara aquesta institució ha ingressat ja més de 525 milions de dòlars, tenint en compte els passatgers actuals i els que ja han tornat a pagar la xifra, ja que té una validesa que caduca al cap de cinc anys.
A canvi de formar part d’aquest curiós club de la seguretat, el passatger es deslliura d’accions tan molestes com ara haver de treure l’ordinador, tauleta o mòbils de motxilles i maletes, haver de portar els líquids en una bossa separada i treure’s el cinturó, les sabates o la jaqueta, ja que després de les verificacions fetes al seu dia se’l considera un passatger de confiança a qui no cal escrutar tan a fons. A tall de promoció, perquè més viatgers s’hi apuntin, la TSA també indica que l’espera mitjana no supera els cinc minuts en un 95% dels casos, davant les cues més llargues que experimenten els passatgers que volen amb aerolínies que no formen part del programa. Són aquells que per alguna raó el govern no considera “de confiança”, o senzillament aquells que no han pagat els 72 euros. A aquests se’ls continua revisant a fons abans de passar a l’àrea d’embarcament. Una seguretat en la qual hi ha classes... i un preu.