La Vanguardia (Català-1ª edició)
Qüestió de lideratge
Transformació. Reclamàvem en partits anteriors una sèrie de conceptes que no s’estaven aplicant i que formen part del protocol perquè el futbol de possessió realment sigui efectiu dins de l’ADN de la millor versió blaugrana. Els conceptes que podien permetre que el “sí però no” al joc i el “no però sí” al resultat es transformessin en un simple “sí”. Després d’aquests primers partits vaig entendre que aquesta circumstància actual formava part de la maduresa de la temporada i que calia temps. Creia que trigaria a canviar, perquè no era només una qüestió d’intensitat. Per això em va sorprendre moltíssim el nivell mostrat ahir durant els primers 25 minuts. Amb el que no comptava Valverde era que una possible expulsió li havia de tallar de soca-rel aquest creixement del joc.
Un concepte, múltiples beneficis. De la mateixa manera que diuen que l’efecte de l’aleteig d’una papallona pot produir grans canvis a l’altre extrem del món, de vegades el canvi d’un sol concepte futbolístic en una zona del camp acaba influint en la globalitat del joc de l’equip. Ahir ho vam poder visualitzar amb el canvi en l’actitud de Piqué pel que fa a la sortida de pilota que reclamem tant des d’aquestes línies. Fent un pas endavant i participant en més metres quadrats del terreny de joc. Ahir vam veure un Gerard que en ocasions va conduir la pilota fins al mig del camp i es va atrevir a envair-lo per tornar a participar en la possessió. Però no només amb la finalitat de fer acte de presència, sinó amb l’objectiu clar de convertir-se en un centre de creació. I d’aquesta actitud van sorgir diversos resultats positius... i algun de negatiu. El positiu és que si Piqué juga uns metres avançat permet que la banda dreta tingui un vèrtex sobre el qual projectar-se. I així vam veure com Semedo es mostrava molt més participatiu en atac, com al primer gol, i que la banda dreta tenia un protagonisme que des de l’inici de la competició se li havia negat. A més, la posició avançada de Piqué produeix una certa variació del posicionament de Busquets i Arthur, perquè exigeix que se situïn uns metres més endavant i amb ells la pressió blaugrana es torna molt més efectiva. Però cal tenir en compte una circumstància molt important: Piqué ja té una edat i la seva projecció ofensiva li genera un desgast que s’ha de protegir. Però que tothom entengui que el Piqué que se situa a camp contrari ha d’existir, perquè això ajuda a defensar abans i és molt millor per al Barça. Per tant Valverde ha de fer entendre als altres defensors que han de tancar aquestes projeccions i als migcampistes que el mig rival mai no ha de tenir temps per pensar i precisar les seves passades.
Perill. Ahir se li van posar molt però molt complicades les coses, al Barça. Anar perdent 1-2 contra un equip com el Girona. Amb un jugador menys des de la primera part. Amb un entrenador com Eusebio a la banqueta, que sempre vol que els seus equips toquin l’esfèrica i la moguin amb sentit, que és el que has de fer davant un equip que s’ha quedat en inferioritat numèrica. Ateses aquestes circumstàncies, només es poden fer dues coses: d’una banda, posar els millors, i així ho va fer Valverde amb les substitucions, i de l’altra, encomanar-te al lideratge d’algun jugador. I ahir de nou Messi i Piqué van demostrar que ho són.
El Piqué que se situa a camp contrari ha d’existir, perquè això ajuda a defensar abans