Uruguai al Camp Nou

Barça i Girona van jugar dos partits en un. El primer el van dominar els blaugrana, molt millorats pel que fa a joc col·lectiu malgrat les incorporacions de futbolistes no habituals com Arturo Vidal i Arthur; el segon, originat per un VAR tan encantat d’haver-se conegut que de vegades s’extralimita, va donar vida a un Girona fins aleshores comatós i va obligar el Barça al més gran dels esforços per sumar un punt. La controvertida decisió arbitral va sobreexcitar un matx que discorria amb calma, i quan els partits s’alteren aquí hi ha Uruguai per manifestar-se. El duel entre el Barça i el Girona va passar a ser-ho entre Stuani i Luis Suárez. Tots dos es van mostrar hiperactius, però qui es va imposar va ser el primer.

Al Barça cal valorar-li l’esforç i cal recriminar-li el desconcert amb què va reaccionar just després de l’expulsió. La decisió del VAR va ser tan desproporcionada com ho va ser el desgavell que va originar en el Barça, poc contundent defensant, desmanegat com si l’ordre fos un impossible amb deu jugadors, quan el que exigeix una expulsió és precisament extremar la solidesa de la teva estructura per minimitzar la inferioritat numèrica. Fins a la segona meitat no va arribar la recomposició, però aleshores el Girona s’havia avançat per dues vegades.

Del Girona cal subratllar-ne la personalitat de dos dels seus líders: Stuani i Eusebio. El primer va actuar com un franctirador sense escrúpols. Va veure forat en dues oportunitats i les va aprofitar. Els de Montilivi van celebrar amb raó la retenció de Portu quan el seu fitxatge pel Sevilla es va frustrar. Haurien de celebrar també que el davanter uruguaià no emigrés a la recerca d’altres destins amb idèntica felicitat. L’altre líder és Eusebio, un entrenador que va tenir un adeu impropi del Barça, destituït del B perquè una sèrie de mocosos del filial que avui dia són poca cosa se li van revoltar. Ahir el VAR va donar un cop de volant al partit que va afavorir Eusebio, és cert, però calia saber-ho aprofitar i ell ho va fer.

D’entre el que va passar després de l’expulsió de Lenglet cal subratllar-ne una vegada més la implicació de Messi, compromès amb l’equip per comandar la remuntada aliant-se amb Piqué, que va alternar llums amb la pilota amb ombres sense ella. I del que va passar abans que el Barça es quedés amb onze jugadors, una observació amb protagonista. Es diu Arthur i té bon aspecte. Venen ganes de treure-li la h intercalada per catalanitzar del tot el seu nom i assimilar-lo com a membre del planter impregnat de Masia, a falta que en pugin d’altres. El brasiler sap protegir la pilota, es gira sobre si mateix amb l’esfèrica enganxada per orientar-se de darrere cap endavant o a la inversa i sap buscar Messi, que l’hi torna sense dubtar-ho. No és Xavi però, en espera de veure’l més estona, fa el fet com a marca blanca.

Després de la intervenció del VAR, el partit es va escalfar i van passar a jugar-lo Luis Suárez i Stuani