La Vanguardia (Català-1ª edició)
Reus i Nàstic es reparteixen punts i angoixes en un derbi aspre
Un derbi tan igualat com poc lluït va evidenciar ahir en un Estadi Municipal ple (4.195 aficionats) que el curs s’intueix llarg i tortuós a Reus i Tarragona. Els dos equips van empatar en gairebé tot, amb la primera meitat per als granes i la segona dominada pels roig-i-negres. També es van repartir l’angoixa sobre la gespa, cadascú la seva: el Nàstic pencant per trobar per fi un model de joc; el Reus buscant diners sota de les pedres per ampliar el límit salarial i recuperar quatre futbolistes que s’entrenen però no juguen.
El Reus va començar el partit irreconeixible, incapaç de fer dues passades seguides, sotmès pel caos ideat per Gordillo. Futbol inconnex i a estones molt aspre que va saber aprofitar el Nàstic per avançar-se en un córner afortunat: va rematar de cap Albentosa i es va fer un autogol Moore. El 0-1 va deixar fora de combat els de Bartolo, que va veure com els seus jugadors sortien sense avisar de la pissarra.
A còpia de faltes, topades i excés de testosterona es va arribar al descans. Enmig de la xafogor d’una tarda de tardor que semblava d’agost, la mitja part va servir per tornar a jugar a futbol. El Reus va tornar a ser el Reus i va començar a créixer amb la pilota als peus. No va trigar a arribar l’empat en una bona rematada de Linares després d’una gran assistència d’Alfred, el noi del filial que l’embolic de les fitxes ha convertit en un més del primer equip. I quin tros de futbolista!
Amb l’1-1 i la segona meitat per jugar, els del Baix Camp, sense recanvis de pes davant, van perdonar el rival. El Nàstic, en creixement després d’un començament terrorífic de Lliga, va defensar prou bé un punt que li va servir per continuar fora del descens el dia de Santa Tecla. I no és poca cosa.