“A l’edat de bronze eren les dones les que viatjaven”

Tinc 45 anys. Vaig néixer a Buenos Aires i visc a Copenhaguen. Casada, dos fills. Em vaig llicenciar en Geologia, em vaig doctorar en Arqueologia i em vaig especialitzar en Geoquímica. Soc professora d’Investigació en Arqueometria al Museu Nacional de Din

Ha desmuntat un mite nacional. Diguem que he reobert el cas i gràcies als nous avenços científics hem fet descobriments sorprenents.

Es van publicar a Scientific Reports.

L’anàlisi de petites variacions en la composició molecular de l’estronci, el mètode que jo he desenvolupat, indica que la noia d’Egtved, la imatge de la prehistòria a Dinamarca, era en realitat alemanya.

La Tutankamon que descansa al Museu Nacional de Dinamarca?

Les seves restes es van trobar a Egtved el 1921 en molt bon estat de conservació. Els cabells, l’esmalt de les dents, les ungles i la roba han sobreviscut 3.500 anys.

Una noia moderna de l’edat de bronze.

Vestia minifaldilla amb serrells, un jersei de llana curtet amb mànigues tres quarts i un cinturó amb una sivella grossa que representava el sol. Era sorprenentment moderna, i no només per la manera de vestir.

Expliqui-m’ho.

Tenia entre 16 i 18 anys quan va morir i procedia de la Selva Negra. Ja sabíem que a l’edat de bronze es van iniciar contactes a través de moltíssims quilòmetres: a Dinamarca vam trobar perles de vidre d’Egipte.

Quina va ser la sorpresa llavors?

Ens pensàvem que eren els objectes els que viatjaven, però estudiant els cabells de la jove d’Egtved, que feien 23 centímetres de llarg, vaig poder saber per on havia passat.

I?

Resulta que es va desplaçar d’Alemanya a Dinamarca diverses vegades i molt de pressa, de manera que la gent també es desplaçava, incloses les dones. I sabem que la noia es va integrar ràpidament en la nova societat.

Com ho sap?

Per la tomba. Per realitzar el túmul, que feia 22 metres de diàmetre per quatre d’alt, calia la participació de tot el grup.

Per què la sorprèn tant?

Canvia els nostres conceptes de com acollien els prehistòrics els forans. Vaig estudiar una altra noia de la mateixa època que vam trobar al sud de Dinamarca i la història era molt similar.

Hi ha més sorpreses?

L’any passat al sud d’Alemanya van trobar restes de diverses comunitats i va resultar que eren les dones les que venien de fora, mentre que els homes i els nens eren locals.

Les dones eren les que viatjaven?

Sí, les que es traslladaven a un lloc nou i les que portaven noves tecnologies i maneres de fer. És importantíssim!

Expliquen una altra història.

Fins ara crèiem que si algú viatjava eren els homes, els guerrers, i que ho feien en comptades ocasions. Que fossin les dones les que viatjaven ens canvia la perspectiva radicalment.

Se’ns ha explicat que la dona primitiva vivia subjugada a l’home.

No és cert, fins i tot a les mines prehistòriques de Gavà, de 6.000 anys d’antiguitat, s’ha vist que hi treballaven tant homes com dones. L’important és que ens han sorgit noves preguntes sobre la identitat i la integració.

L’edat de bronze va ser una edat de creixement.

Sí, va iniciar la globalització a Europa, es va desenvolupar una nova economia d’intercanvi de metalls, d’ambre, de llana, entre diferents civilitzacions, que va fer que ens connectéssim a llarga distància i la societat es desenvolupés.

Amb l’edat mitjana vam fer un pas enrere?

La història no és una línia ascendent, hi ha retrocessos. En l’edat de bronze les societats eren més igualitàries. La història és un puzle i l’arqueometria, una barreja entre ciències naturals i arqueologia, ens obre moltes més finestres cap al passat de les que teníem i ens estan donant una informació molt més personal, i això és el que a mi m’interessa.

Què li ha ensenyat la prehistòria?

Que la complexitat de l’ésser humà que creiem que tenim avui dia com a resultat d’una àrdua evolució, ha existit sempre. Com més mètodes tenim per estudiar el passat, més es adonem que els nostres avantpassats eren supercomplexos.

La interpretació del passat s’adapta als prejudicis del present.

Soc la primera dona catedràtica al Museu Nacional i probablement em faig altres preguntes que els homes no es fan. Els assentaments prehistòrics alemanys també estan a càrrec d’una científica, Corina Knipper.

Totes dues han donat una visió nova d’aquest període de la societat prehistòrica.

Les dones tenim perspectives diferents de les dels homes i obtenim noves respostes que fan que ampliem el que sabem, i per això estem fent passos gegants.

Lluita en un món d’homes?

Haig de dir les coses més alt i donar més raons, explicar-me més que els meus companys, però em puc explicar.

Surt més barata que ells?

Sí, però cal lluitar pel que t’apassiona. No m’ha estat fàcil, però m’ha estat possible. Dones arqueòlogues i geòlogues s’acosten a mi per preguntar-me pels meus mètodes, però pocs homes ho fan. Potser tenim una manera innovadora d’acostar-nos a les coses i anem omplint buits a còpia de perseverança.

LLIBERT TEIXIDÓ