La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les empreses que van canviar de seu no tornaran a curt termini
El món econòmic considera que la situació política no permet la tornada
Les organitzacions empresarials i els responsables de les empreses que van canviar la seva seu la tardor passada descarten un moviment invers a curt termini. Tampoc no ho asseguren a llarg termini. I, sens dubte, no creuen que la decisió depengui d’una nova normativa legal.
El Govern de Pedro Sánchez, per boca de la seva vicepresidenta, Carmen Calvo, ha irromput en la relliscosa qüestió de la fugida de les empreses de Catalunya, la tardor de l’any passat, amb una proposta per revocar la norma que permet aprovar el canvi de seu amb el simple acord del consell d’administració. Malgrat que formalment algunes organitzacions empresarials catalanes havien advocat per aquest canvi, la realitat és que cap d’elles no atorga un gran valor a una mesura d’aquest tipus. Fins i tot hi ha qui pensa que recuperar l’anterior sistema, l’aprovació prèvia de la junta d’accionistes, suposaria imposar més traves a les empreses que vulguin tornar.
El pròxim president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ja s’ha referit alguna vegada al tema. El seu programa per dirigir la patronal inclou treballar per aconseguir el retorn d’aquestes empreses, tot i que l’exparlamentari no ha fet cap menció al canvi de la norma: “Serem proactius per generar la confiança i el màxim consens perquè hi hagi tranquil·litat. Que les empreses sàpiguen que si tornen no tornarà a passar el mateix”.
És un missatge que deixa clar de manera implícita que, en aquest afer, el problema no és la normativa vigent, sinó la visió sobre la situació política. És sabut que la reforma de la llei per fer possibles els trasllats exprés va ser idea catalana, del seu sector financer: en primer lloc, de Josep Oliu, president del Sabadell, cap a l’any 2015, per assegurar-se quedar sota el paraigua de l’euro en el cas que Catalunya acabés fora de la moneda única o patís un episodi de pànic bancari. Això últim va ser certament el que al final va passar en aquells tensos dies d’octubre del 2017.
Sánchez Llibre i altres dirigents empresarials consultats per aquest diari reconeixen que aquella onada de trasllats de seus va ser dictada per la crisi política i el temor de les conseqüències econòmiques sobre les companyies. Marxa autònoma, autoinduïda, pensen en aquests àmbits.
Va ser un moviment desencadenat per una combinació de temor i protesta política d’una burgesia impotent, després de molts anys d’hegemonia discursiva, i incapaç d’influir en el curs de la vida política catalana. Una pèrdua que va des de l’entesa amb el pujolisme, passant per la cohabitació amb el tripartit, fins al complet distanciament amb Artur Mas, i després el xoc definitiu amb Carles Puigdemont i Quim Torra.
I ara toca conviure amb el paisatge després d’aquesta batalla
registral tan econòmica com política. És una ferida oberta que la psicologia del món econòmic català encara no sap com ha de tractar. Aquest és precisament l’efecte més visible de la tempesta econòmica d’octubre: l’impacte en la moral de l’empresariat i els professionals que presten serveis a les grans companyies.
Sobre l’impacte a mitjà i llarg termini, la polèmica continua; fins i tot la majoria dels gestors de les companyies traslladades emeten missatges ombrívols sobre el seu futur a la capital catalana. La fugida d’empreses suposa un canvi estructural en l’economia catalana per la via que una part significativa de la seva elit decideix votar amb els peus, és a dir, marxant.
L’opinió majoritària és que el sector financer, encapçalat per CaixaBank i el Sabadell, però que també inclou companyies asseguradores, des de Catalana Occident a Allianz o Zurich, no tornarà a situar les seus a Barcelona.
En l’àmbit industrial o de les empreses de serveis, les apostes s’inclinen en el mateix sentit per al cas de les que cotitzen a la borsa o tenen accionistes estrangers en proporcions rellevants.
Revelador és el cas d’Agbar, la companyia que subministra l’aigua a Barcelona i moltes altres poblacions catalanes importants. Va marxar en la primera onada de canvis, liderada per la Caixa i el Sabadell, i va tornar després de l’estiu, però sense el negoci de la resta d’Espanya ni de l’àrea internacional.
FOMENT Sánchez Llibre diu que cal crear confiança i consens perquè hi hagi retorns PRESIDENTS Responsables d’empreses que van canviar la seu no hi veuen marxa enrere