La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Fiscalia demanarà rebel·lió per l’1-O, sense la pena més dura
L’acusació pública manté la qualificació del presumpte delicte, però es planteja demanar entre 15 i 25 anys i no 30 La petició es formularà al final del judici contra els líders independentistes, que es preveu al gener
La Fiscalia està donant els últims retocs al seu escrit de qualificació provisional sobre el cas 1-O, en què mantindrà l’acusació de rebel·lió. Però té obert un debat sobre la pena que sol·licitarà. La decisió definitiva no està presa, si bé existeix la possibilitat que no se sol·licitin les penes màximes (que poden arribar als 30 anys de presó) i la petició es quedi un esglaó per sota, entre els 15 i els 25 anys de presó, previstos per als que promoguin el delicte sense ús d’armes.
En tot cas, la qualificació que ara es presentarà és heretada, perquè prové de la tasca feta sota l’autoritat de fiscals generals anteriors a l’actual, María José Segarra. El moment decisiu arribarà en el judici oral, quan els fiscals hagin de pronunciar-se sobre les seves conclusions definitives. Per això, un sector de la Fiscalia considera prematura qualsevol rebaixa i proposa no desarmar-se ni ensenyar totes les cartes abans de la vista.
En paral·lel, el Tribunal Suprem (TS) farà la setmana entrant el pas decisiu per fer possible que el judici del cas 1-O comenci al gener. Els magistrats es disposen a dictar una resolució per la qual es confirmarà la conclusió del sumari (ja acordada pel jutge Pablo Llarena i contra la qual han recorregut les defenses) i s’obrirà la fase del judici oral.
La importància d’aquesta decisió rau en què immediatament després es donarà trasllat de la causa a la Fiscalia, per tal que en el termini de cinc dies presenti les seves conclusions provisionals: els fiscals hi hauran d’exposar si mantenen o no l’acusació de rebel·lió pels fets dels dies 20 i 21 de setembre de l’any passat davant de la Conselleria d’Economia i pel referèndum de l’1-O.
Llarena va donar per conclòs el sumari el 10 de juliol, i des d’aleshores s’ha estat produint un pols constant entre el Suprem i les defenses. La Sala Penal voldria haver avançat molt més de pressa cap al judici, però els reiterats recursos interposats ho han impedit. Fins al punt que en una interlocutòria de la setmana passada els magistrats van arribar a parlar d’“estratègies dilatòries” i de “mala fe”. El Suprem no ho reflectirà en una resolució, però en l’Alt Tribunal impera la convicció que els retards en el tancament definitiu de la causa obeeixen a propòsits de naturalesa essencialment política.
Existeixen, en suma, poques possibilitats, per no dir nul·les, de què prosperin moltes de les peticions formulades per les defenses a fi que es practiquin noves diligències abans que el sumari passi al fiscal perquè es pronunciï sobre la seva qualificació provisional dels fets. Els magistrats que jutjaran el cas 1-O es reuniran la setmana que ve per prendre una decisió, però dins del Suprem s’estima que no acordaran res que endarrereixi per més temps el final de la investigació. El més probable, per tant, és que remetin les parts al judici oral per a la pràctica de totes les proves (ja siguin testificals o documentals) que considerin necessàries per sostenir les seves tesis.
La Fiscalia, al seu torn, ja té molt avançades les seves conclusions provisionals. Hi ha estat treballant des de fa mesos i els quatre fiscals encarregats del cas (Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena) tenen previst fins i tot el repartiment de les tasques que els correspondran a cadascun d’ells en el judici oral. En teoria, fins que es presenti l’escrit s’hi poden fer canvis, però a la Fiscalia ningú no aposta per variacions substancials en les tesis inicials de la querella que va donar origen a aquest procediment judicial.
Es té constància que la decisió de mantenir el delicte de rebel·lió és molt ferma, i que dependrà del que passi en el judici oral la modulació definitiva sobre les penes que se sol·licitin o fins i tot un possible canvi d’aquesta qualificació per d’altres que comportin una sanció molt menor, com les de sedició o conspiració per a la rebel·lió, que suposen períodes de privació de llibertat d’una durada molt inferior: de 8 a 15 anys en el primer cas i cap a 5 anys en el segon.
Dins del Suprem s’estima que el Govern ara no té marge d’actuació en el cas que pretengués exercir alguna influència en la Fiscalia per modificar substancialment els seus plantejaments. L’Executiu anterior ja va ser favorable a què els fiscals demanessin la llibertat de l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, i aquests van anar a la vista explicant que formulaven aquella sol·licitud (rebutjada pel TS) per ordre del fiscal general, que aleshores era Julián Sánchez Melgar, substituït per María José Segarra per l’actual Executiu immediatament després de la moció de censura.
El TS dictarà la setmana entrant la interlocutòria d’obertura del judici oral perquè pugui començar al gener