La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un test per a Merkel
Els sondejos de les eleccions regionals vaticinen la fi de la majoria absoluta
Baviera vota avui sobre la històrica hegemonia de la conservadora CSU d’Angela Merkel i els sondejos de les eleccions regionals vaticinen el final de la majoria absoluta.
El sotrac clavat al sistema de partits d’Alemanya en les eleccions generals del setembre del 2017, que va conduir l’actual i oscil·lant Govern de coalició de conservadors i socialdemòcrates de la cancellera Angela Merkel, reverbera en l’adinerat land de Baviera, que avui celebra uns comicis regionals convertits en un triple test.
No només es dirimeix la històrica hegemonia del partit conservador bavarès, la Unió Social Cristiana (CSU), sinó també el grau d’acceptació de la coalició federal, per bé que tot indica que la cancellera quedarà sana i estàlvia. I es calibrarà sobretot la fortalesa que resta als
Volksparteien (partits populars), és a dir, aquells que històricament conciten més suport i que els últims temps no deixen de perdre’n: la família conservadora –formada per la democristiana CDU de Merkel i la seva sòcia bavaresa CSU– i el socialdemòcrata SPD.
Gairebé 9,5 milions d’electors estan cridats a les urnes per a uns comicis en què, segons els sondejos, es preveu que la CSU perdi la majoria absoluta; i que l’SPD, segona força al land, sigui desallotjat d’aquest lloc per la gran empenta dels ecologistes. L’últim sondeig, emès dijous per la cadena pública ZDF, insisteix a assenyalar una forta pèrdua de vots per a la CSU, que aconseguiria un 34%, davant el 47,7% que va registrar en les eleccions del 2013 (a Alemanya, els comicis regionals són cada cinc anys).
Exceptuant la legislatura 20082013 –quan la CSU va haver de governar en coalició amb els liberals de l’FDP–, el partit socialcristià ha governat aquest land en solitari des del 1970, i ha conegut voluminosos percentatges de vots durant decennis, fins i tot d’un 60% (vegeu el gràfic). Tot indica que s’haurà d’acostumar a altres dinàmiques.
“La CSU sempre ha lluitat per subratllar l’halo que Baviera és diferent als altres lands d’Alemanya, però en aquestes eleccions la política federal té un pes increïble a través de la persona de Horst Seehofer, el ministre de l’Interior, i de la qüestió migratòria”, assenyala Nikolaus Neumaier, redactor en cap de política regional de la Bayerischer Rundfunk (BR), la radiotelevisió pública bavaresa.
Seehofer, de 69 anys, president de la CSU, també era el president de Baviera fins que, després dels fluixos resultats del tàndem CDU/ CSU a les eleccions generals del 2017, va cedir el març passat la presidència del land al seu rival dins el partit, Markus Söder, de 51 anys. Ell es va mudar a Berlín per assumir la cartera federal d’Interior, i des d’aquell càrrec va llançar a començaments d’estiu un virulent envit a la seva sòcia Merkel a propòsit de la devolució de migrants a la frontera.
Tot feia olor d’escalfament preelectoral, convençuts els socialcristians que enarborar la bandera antiimmigració els permetria aturar l’auge de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). Per això, encara que Söder i Seehofer es detesten, Söder, el candidat en aquests comicis, li va donar suport en el desafiament a la cancellera, del qual ella va sortir airosa gràcies als seus contactes europeus.
Tenint en compte les enquestes, però, el resultat no serà el desitjat. “Han arribat milers de refugiats i la societat bavaresa s’ha polaritzat; en una part de la població aquesta arribada ha provocat rebuig, però una altra part s’ha implicat activament en l’acollida, sobretot persones cristianes”, explica el periodista Neumaier. De manera que, per un motiu o per l’altre, els sondejos suggereixen que votants desencisats de la CSU contribuiran a la collita electoral dels Verds (19%), de l’AfD (10%), del partit local Electores Lliures (10%) i fins i tot dels liberals de l’FDP (5,5%). El declivi de la CSU com un
Volkspartei podria afectar els equilibris al Govern federal. La premsa alemanya considera que si la CSU cau al 33%, Seehofer tindrà els dies comptats com a president del partit i, de retruc, com a conflictiu ministre de l’Interior d’Angela Merkel.
Així, per a la cancellera, un fluix resultat dels seus socis de la CSU no seria necessàriament negatiu. Després d’haver patit els seus dards en la disputa migratòria, Merkel va ser exclosa deliberadament de la campanya bavaresa per Seehofer i Söder, que van convidar al seu míting final a Munic el canceller austríac, Sebastian Kurz, contravenint la tradició que el líder de la CDU participi en aquests actes. L’absència de Merkel dificultarà que ara se la culpi d’un mal resultat dels conservadors. I, a més, la democristiana podria veure desaparèixer del seu gabinet el molest Seehofer.
Que els socis bavaresos tinguin un mal resultat no seria necessàriament dolent per a Merkel; l’han atacat sense parar