La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un nou Dalí a Florida
Un guaix quasi desconegut sobre el barri del Garrigal de Figueres s’exposa a Florida
Dos gitanets és un guaix poc conegut sobre el barri del Garrigal de Figueres que s’exposa en el museo Saint Petersburg de Florida. Una cançó gitana recull l’interès de Dalí i García Lorca pels garrotins.
El museu Dalí de Saint Petersburg, a Florida, exhibirà durant els pròxims mesos 25 dibuixos i aquarel·les del pintor empordanès que formen part de la seva col·lecció però que poques vegades s’han mostrat. L’exposició inclou el guaix Dos gitanets (49,5 cm x 74,5 cm), pintat entre el 1920 i el 1921, quan Dalí tenia tan sols 16 anys, que reflecteix els estrets lligams que va mantenir amb la comunitat gitana de Figueres, la seva ciutat natal.
Segons la nota del museu nordamericà, “l’escenari de Two gypsy lads reflecteix una escena tradicional d’un poble amb la figura de l’esquerra que representa un home que fa girar un manubri. A la dreta, una dona vestida amb una faldilla llarga i un xal típic espanyol passeja pel carrer”. Doncs bé, encara que sembli que es tracta d’un escenari fictici, aquest diari ha pogut verificar que Dalí es va inspirar directament en unes cases del barri del Garrigal, de Figueres, avui desaparegut. Aquest barri estava poblat majoritàriament per famílies d’ètnia gitana que s’hi havien traslladat el 1882 quan, amb motiu de les obres del ferrocarril a Figueres, van ser desplaçades des de la zona de la plaça del Gra, on vivien. Una fotografia de l’arquitecte Pelai Martínez, publicada al llibre Història gràfica de Figueres, editat per Inès Padrosa, permet observar que les tres cases que Dalí situa darrere les dues cares infantils són les mateixes que apareixen a la imatge, amb la mateixa disposició de les teulades i només lleus diferències de detall. Aquestes cases, situades a pocs metres d’on avui hi ha el TeatreMuseu Dalí de Figueres, van ser enderrocades el 1968, quan aquest barri gitano es va traslladar a una altra zona de Figueres, avui pròxima a la nova estació de l’AVE.
Quan Dalí pinta Dos gitanets encara estudia a l’institut de Figueres i a la tarda va a l’escola de dibuix del professor Juan Núñez. Ateses les seves habilitats pictòriques els seus pares li havien destinat una habitació com a taller al seu pis del carrer Monturiol. I més d’una vegada va portar allà joves
Una cançó gitana recull l’interès de Dalí i Federico García Lorca pels garrotins
gitanos que li servien de model. Entre aquests gitanos Dalí era molt popular i li deien el Patilles. En aquella època Dalí es distingia per la seva vestimenta i per una llarga cabellera i patilles.
A més d’aquesta obra es coneixen dos retrats més de Dalí sobre gitanos. L’oli Gitano de Figueres (1923) pertany al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía de Madrid i hi apareix un gitano assegut en una cadira, al taller de Dalí, envoltat d’una guitarra i quadres del pintor. Segons Paco Doya, mediador de la comunitat gitana a Figueres, li va servir de model l’oncle Negro, bailaor del barri i familiar seu. Els Doya eren gitanos de Lleida que es van instal·lar a Figueres el 1914. Un fill de l’oncle Negro conegut com el Morao va actuar bastants anys després per a Dalí a Portlligat, com també ho faria la tia Boteu, una altra balladora flamenca de Figueres. Ja als anys seixanta i setanta, Dalí va convidar a actuar a la seva casa de Portlligat gitanos més famosos com Manitas de Plata i la Chunga i va ser amic de Carmen Amaya i del popular Gitano de la Costa Brava, que actuava a l’hotel Llafranc.
Un altre Retrat de gitano (c. 1921) és el que hi ha al Teatre-Museu Dalí. Aquesta aquarel·la podria estar inspirada en un altre gitano conegut com en Mitjanit. Per l’historiador local Eduard Rodeja sabem a més que Dalí va pintar també un quadre al seu estudi en què apareixia un grup d’amics (Antoni Papell, Enric Salesa, Josep Soler Grau i Rodeja mateix) asseguts al voltant d’una taula mentre a Mitjanit, vestit amb frac vermell, els servia un cafè. Un quadre que no s’ha conservat i tampoc no se sap si es va arribar a completar. Si que existeix un altre guaix, Escena nocturna a Figueres, (c. 1921), on apareix en primer pla un personatge que toca la guitarra i al fons diverses persones assegudes al costat d’unes taules. El mateix Dalí es va fotografiar aquells anys
amb el tors nu i una guitarra a les mans al seu estudi. Amb el seu cutis morè i les seves llargues patilles també jugava a simular arrels gitanes.
El Garrigal, amb els seus bars musicals i els seus locals de prostitució, va ser un barri molt freqüentat als anys vint, amb una aurèola com la del barri xino de Barcelona, salvant les distàncies. Josep Maria de Sagarra va ser un dels pregoners de la seva popularitat. Altres artistes com Josep Bonaterra, Marià Baig, Bech de Careda o Felip Vilà van pintar escenes del barri i els gitanos. Una versió no verificada apunta que quan Federico García Lorca va visitar Dalí a Figueres van anar al Garrigal. Hi ha una vella cançó popular escrita per l’oncle Àngel, gitano de Lleida, que fa referència a l’interès de Lorca i Dalí pel flamenc i el suposat desig expressat pel poeta granadí de conèixer l’ambient on s’interpretaven els garrotins. Aquesta cançó diu així: “Aquesta festa, senyors, / travessarà fronteres, / a Galícia i a Perpinyà, / a Girona i a Figueres. / I us contaré lo més gran. / Quan Lorca li diu al Dalí / “amic, marxem cap a Lleida, / vull conèixer els garrotins”. El manuscrit original de l’oncle Àngel afegeix al peu de la cançó un “No va poder ser”, amb una ortografia que ni Dalí no hauria superat, ja que escrivia tal com ho pronunciava: “No ba puge ce”.