La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘Vanguardia Dossier’ analitza la difícil relació EUA-Xina
El final del segle XX semblava que deixava una única superpotència al món, els Estats Units. La Xina, però, subordinada a Occident des del 1850, ha recuperat el poder que havia tingut i reivindica el seu lloc i influència en el panorama internacional. Avui el risc de xoc entre els dos països és una realitat palpable. Tot i això, com destaca el monogràfic que sobre aquesta relació publica aquest mes Vanguardia Dossier, es tracta d’un matrimoni amb tensions, en què el divorci és inviable.
Com estableix el catedràtic David Shambaugh, de la Universitat George Washington, les dues potències es miren amb desconfiança però estan unides d’una manera inextricable, i de fet cooperen en molts aspectes. “La seva relació és la més important i també la més complexa” del panorama mundial, explica. La feina clau és gestionar la competència que mantenen a escala global, de manera que no degeneri en una confrontació que no busca ni desitja ningú.
En aquest sentit, la guerra comercial que ha desencadenat el president Donald Trump posa més pressió en aquesta difícil diplomàcia. Els Estats Units envien només un 8% de la seva producció a la Xina, mentre que el gegant asiàtic suposa un 18% de les seves importacions, un desequilibri en la balança comercial que Trump critica amb duresa. Res no és tan senzill, però. La professora Katheryn Russ, de la Universitat de Califòrnia, explica que la interrelació és tan gran que un país no pot perjudicar l’altre sense alhora ferse mal a ell mateix. Un augment de les importacions pot ser una manifestació de creixement.
En aquesta mateixa línia, segons Wang Wen, professor d’estudis financers de la Universitat Popular de la Xina, aquest desequilibri no és tan clarament negatiu, sinó que reflecteix un especial sistema de coevolució. El consum és el principal motor del creixement econòmic xinès, cosa que representa al seu torn una gran oportunitat per al creixement econòmic dels Estats Units. Finalment, conclou l’especialista indi Nayan Chanda, la política de Trump està aconseguint que el país que torni a ser gran sigui la Xina.
Pequín ofereix un nou projecte ideològic: la legitimitat d’un règim autoritari com a via de creixement i riquesa. I en deu anys duplica la despesa armamentística per defensar-lo. Els Estats Units i Occident en general tenen al davant l’opció d’enfrontar-se o adaptar-se i conviure.