Pendents de Brussel·les

A Brussel·les no agradarà gaire l’esborrany de pressupostos que dilluns els enviarà el Govern espanyol, de manera que algun toc d’atenció és previsible, però el que és altament improbable és un rebuig dels comptes, com va demanar el PP amb gran repic de tambors. Si Pablo Casado va pronosticar que “o la Comissió Europea tomba aquests pressupostos o aquests pressupostos tomben Espanya”, el més presumible és que no passi ni una cosa ni l’altra. Brussel·les no els tombarà: no se n’ha rebutjat mai cap, seria la primera vegada que es prengués una mesura tan radical, i és fàcil d’intuir que l’advertència apocalíptica té més a veure amb l’estratègia electoral que amb la ciència econòmica.

A més a més, els potencials mals del pressupost espanyol queden disminuïts en la comparació amb l’esborrany que arribarà des de Roma. Espanya no és Itàlia. No ho és, almenys de moment, respecte a un possible contagi de la desconfiança financera. Tampoc no poden ser més diferents les polítiques declarades. On Sánchez s’afirma europeista i promet ortodòxia fiscal, que veurem com compleix, Salvini-Di Maio reneguen de Brussel·les i amenacen d’incomplir les regles obertament i descaradament. Si algú s’arrisca a un rebuig dels seus pressupostos, i a l’enfrontament obert que es derivaria del cop de porta, és la Itàlia populista.

En el cas espanyol, amb les dades conegudes a la mà i tenint en compte que en falten algunes de molt importants que el Govern central es guarda per a dilluns, es dibuixen uns pressupostos que incideixen en la despesa i confien compensar-la amb uns ingressos recaptatoris per uns conceptes que la Comissió Europea analitzarà amb lupa. La CE voldrà veure si aquestes previsions de recaptació, siguin via l’impost digital, el de societats o l’IRPF, són realistes o bé si s’ha caigut en la temptació de forçar-les a l’alça, amb xifres que aguanten el paper però que més tard la realitat pot desmentir. Un dels punts crítics serà veure si en l’esborrany de dilluns es manté per al 2019 l’objectiu d’un 0,4% d’ajust estructural; és a dir, el que s’ha aconseguit amb mesures que no estan relacionades amb el cicle econòmic i que són allà per quedar-se. Diumenge passat, en unes declaracions al diari alemany Handelsblatt, la ministra d’Economia Nadia Calviño va reafirmar que buscarien una rebaixa d’aquestes 4 dècimes en el dèficit estructural del 2019. Aquest dilluns comprovarem el pes de Calviño en el Govern Sánchez i verificarem si en les negociacions amb Podem ha aconseguit mantenir l’objectiu davant les pressions d’augment de les despeses. Calviño, antiga directora general de pressupostos de la Comissió Europea, va ser triada ministra d’Economia, en part, pel seu coneixement de l’executiu comunitari i per la seva reputació d’ortodoxa fiscal. Des que va prendre possessió ha mantingut una posició intermèdia; s’ha declarat a favor de l’austeritat sempre que no posi en risc el creixement. És el mateix argument que va fer servir el juliol per anunciar al comissari Moscovici que flexibilitzava mig punt l’objectiu de dèficit, i el deixava en un 2.7% enguany i un 1,8% el 2019. Són uns marges que Brussel·les pot acceptar, ja que permetran a Espanya situar-se per sota d’un 3% de dèficit aquest any, i, per tant, sortir del procediment de dèficit excessiu. Recordem que és l’únic país que encara està sotmès al braç correctiu del pacte d’Estabilitat i Creixement després de la sortida de França. Amb tot, on la Comissió Europea insisteix ara és en la reducció del dèficit estructural. En realitat, demana una retallada estructural d’un 0,65%, uns 7.800 milions d’euros: una xifra que es presenta inassumible. La porta de fugida és el marge de flexibilitat que se li permet, i que accepta una desviació de mig punt en dos anys. Demà el Govern ha de decidir com reparteix aquest marge entre el 2019 i el 2020; com escapar de la temptació de gastar-ho tot per allò urgent, o sigui el 2019, amb la qual cosa es deixaria sense cap marge d’error el 2020. I, amb la decisió presa, presentar-se a l’examen de Brussel·les.

Les carències possibles del pressupost espanyol disminueixen al comparar-les amb els forats de l’italià

Brussel·les examinarà amb lupa la reducció de dèficit estructural per determinar si és creïble