Sitges eleva el nivell cultural

EL Festival de Cinema Fantàstic de Sitges busca la provocació de l’espectador. Aquest va ser precisament l’argument del jurat per guardonar ahir com a millor pel·lícula la producció francesa Climax, de Gaspar Noé, un relat psicodèlic en un entorn de dansa urbana que “aconsegueix sacsejar i implicar el públic”, segons la nota de justificació del premi, i la visió de la qual “et deixa en estat de xoc”.

Evidentment, no és només la provocació el que compta, sinó també la qualitat de la imatge, del guió, de la música i, per descomptat, la credibilitat del relat, gairebé sempre de tons hiperbòlics, raó per la qual la cinta Lazzaro felice, d’Alice Rohrwacher, s’ha emportat els guardons del jurat, de la crítica i del jurat jove.

Sitges va clausurar ahir una excel·lent edició del seu 51è festival després d’haver-hi reunit un conjunt de pel·lícules molt notables, com també un excel·lent elenc d’estrelles convidades, des de Nicolas Cage fins a Ed Harris, Peter Weir, John Carpenter, Tilda Swinton o Pam Grier, entre d’altres. La raó és que, des de fa anys, el festival de Sitges treballa amb l’objectiu d’equiparar el cinema fantàstic, un producte d’interès massiu, amb avançar en les realitzacions d’intel·ligent qualitat, més enllà dels qui busquen en aquest tipus de cinema emocions d’aquelles que se solen qualificar com a fortes.

Potser per aquesta raó, una de pel·lícules que partien com a favorites, si no la que més, The house that Jack built, del danès Lars von Trier, s’ha quedat sense guardó. Després d’una primera hora espectacular sobre la història d’un assassí en sèrie als Estats Units dels setanta, la cinta desemboca en una orgia de violència que una part del públic de Sitges va rebutjar, com ja li havia passat al passat festival de Canes. El mateix es podria dire de Mandy, de Panos Cosmatos i protagonitzada per l’abans esmentat Nicolas Cage. Un relat de destrucció onírica que va valer al seu autor el guardó al millor director, quan el seu objectiu era obtenir més premis.

I és que la provocació té els seus límits. Alguns intentaran que aquesta 51a edició passi a la història per un instagramer, Wismichu, que va pretendre provocar el públic amb un film, Bocadillo, que va ser interpretat com una presa de pèl. No serà així. L’aportació a la història d’aquesta edició haurà estat contribuir a la consolidació d’un festival que s’ha convertit durant els anys en la gran cita internacional del cinema a Catalunya, en un esdeveniment cultural de primer ordre que eleva el nostre posicionament cultural.