Un comentari musical

Estimo la música. Soc una dona jubilada, vaig fer la carrera de música, però no he estat mai professional. Durant la meva vida he anat a centenars de concerts. Actualment no hi vaig gaire per dues raons. Una raó és l’econòmica i l’altra és que hi ha una manca de respecte per part del públic que m’incomoda. Telèfons mòbils que sonen, atacs de tos, soroll dels papers dels caramels, etcètera. Però el que més em molesta és aquesta passió per l’aplaudiment. No es pot escoltar una simfonia sencera o qualsevol altra obra musical ja que molta gent aplaudeix entre temps i temps. Mai havia passat el que estic sentint aquests darrers anys.

El meu suggeriment és que en el programa o abans del concert ho adverteixin. Aplaudir fora de lloc pot trencar la màgia de l’obra musical; el silenci és necessari.

I dit això, voldria fer un comentari del concert del 22 de setembre al Palau. En el programa anunciaven la Novena simfonia de Beethoven i una petita obra de Schönberg que em va semblar fora de lloc.

Vaig pensar, però, que la tocarien al començament i després podríem gaudir de la gran Novena. Doncs no! Van tenir la genial idea de partir la simfonia en dos i al mig van interpretar el Shönberg. Va ser un atac a la meva sensibilitat musical. Pobre Beethoven!

Ja res és el que era. Malauradament, ni la música.

NÚRIA ROS CARRANZA

Barcelona