La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Manhattan bilbaí
La península de Zorrotzaurre es converteix en una illa on es construiran 5.500 habitatges i una zona de negocis
La palada definitiva va arribar una mica més tard de la una del migdia de dilluns passat. La retirada dels últims metres cúbics de terra va permetre que l’aigua corregués per primera vegada pel canal de Deusto i, gairebé 70 anys després que s’ideés, l’anhelat projecte es va convertir en realitat: Zorrotzaurre ja és una illa. El canvi del que ha estat una península fins fa una setmana va més enllà de l’aspecte geogràfic. És l’última gran operació de regeneració urbana de Bilbao i marcarà la concepció del futur de la ciutat.
La zona va viure a mitjans dels seixanta la puixança portuària biscaïna però, tot just una dècada després, va patir les conseqüències de la recessió econòmica. El que havia estat una àrea pròspera va començar a omplir-se de cadàvers industrials. Fàbriques i edificis abandonats convivien en un espai desconnectat de la transformació bilbaïna. El canvi de l’ús industrial de Zorrotzaurre pel residencial a mitjans dels noranta i la localització de diferents espais culturals i de lleure en antigues naus van assenyalar la necessitat de regenerar la península, un canvi radical que va arrencar definitivament el 2014.
Tot i que les obres al canal no estaran acabades fins a principis d’any, el projecte ja bifurca la ria en dos ramals –el seu curs natural i el de Deusto– que posteriorment es tornen a unir, i deixa al mig una illa de 840.000 metres quadrats on es construiran 5.500 nous habitatges i que s’impulsarà com a centre de negocis, una àrea d’implantació empresarial destinada a projectes no contaminants i entre els quals destaquen els relacionats amb l’economia digital. “A partir d’aquest moment ja podem parlar d’un abans i un després, el Manhattan bilbaí és una realitat”, va indicar dilluns l’alcalde de la ciutat, Juan Mari Aburto.
L’ambiciós projecte, que inclou nombrosos equipaments socials i culturals i en què destaquen àmplies zones d’esbarjo com places i passejos, també té una important funció hidràulica de protecció contra les crescudes de la ria ja que
La transformació en illa és el primer esglaó d’un procés que ha de fer d’aquest barri el més punter de la ciutat
permet augmentar la capacitat actual del curs reduint així de manera notable la inundabilitat de la ciutat. L’illa disposarà al seu torn de grans dipòsits per emmagatzemar aigua de pluja.
La transformació de Zorrotzaurre ha estat una tortuosa història que es va iniciar el 1950. Les obres per convertir-lo en una illa van començar aquell any però, després de moltes suspensions i de disparar-se la seva inversió, el 1968 es van suspendre quan faltaven 500 metres per connectar el canal amb la ria. Els quilòmetres excavats es van convertir en una dàrsena industrial per a ús del port.
A començaments del segle XXI, l’anterior alcalde de la ciutat, Iñaki Azkuna, va encarregar un pla per regenerar la zona a la prestigiosa arquitecta Zaha Hadid, la primera dona a guanyar el premi Pritzker, el considerat Nobel d’arquitectura. Hadid va presentar el seu treball el 2004 però, una vegada més, el canvi de Zorrotzaurre va topar amb un altre obstacle. La gran crisi econòmica va tirar per terra qualsevol possibilitat d’inversió en el projecte.
L’Ajuntament bilbaí va reiniciar l’obertura del canal el 2014 i aquesta setmana, per fi, s’ha materialitzat. Per als primers mesos del 2019 han d’estar acabats els passos que completin definitivament l’obra: la retirada de terra perquè l’obertura del canal sigui completa, el dragatge de 20.000 metres cúbics més per assolir la profunditat de curs requerida i la culminació dels molls.
La transformació en illa és el primer esglaó d’un procés que ha de fer de Zorrotzaurre el barri més capdavanter de la ciutat, on habitatges moderns, empreses i àmplies zones verdes convisquin en harmonia. Els edificis centenaris del sud-est de l’illa, que es van començar a rehabilitar el 2009 i on viu el mig miler de veïns que habiten l’illa, es mantindran. Serà el seu centre històric.
Ara comencen dues dècades d’obres que canviaran per sempre la pell i naturalesa del lloc: del declivi postindustrial a ser la punta de llança del Bilbao del futur.