La Vanguardia (Català-1ª edició)
La cultura va a classe a Girona
El festival Temporada Alta porta les arts a milers d’alumnes amb el projecte A Tempo
Una de les obsessions des de fa anys del director del festival Temporada Alta, Salvador Sunyer, és l’escarida o nul·la relació entre la cultura i el sistema educatiu a Catalunya. Cadascun va per una banda i amb prou feines s’encreuen. I això acaba representant un problema per als diversos sectors culturals, que veuen com les noves generacions de públic no surten de les escoles, sinó que aquest futur públic se l’han de construir ells més o menys precàriament. No es tracta només d’això, però. També es tracta del fet que el món de la cultura, les seves tècniques, els seus aprenentatges, les reflexions de les seves obres, podrien resultar molt útils a les escoles, podrien canviar fins i tot la manera d’aprendre.
Finalment l’any passat Sunyer, a través de la fundació del festival Temporada Alta, La Ciutat Invisible, presidida per Joaquim Nadal, va llançar el projecte A Tempo, Arts i Formació per aconseguir lligar el món cultural i educatiu de Girona durant els tres mesos que dura el festival i més enllà. El resultat va ser un èxit –hi van participar 28 centres educatius, 3.845 estudiants, 182 docents i 77 artistes– i aquest any l’aposta, patrocinada per la Fundació Banc Sabadell, ha crescut i ha aprofundit els seus continguts, i espera fer-ho molt més encara els anys vinents: Sunyer explica que el seminari que es va celebrar al juliol per a professors d’escoles i instituts “interessats en la manera de fer entrar les arts en el món de l’ensenyament tenia 64 places i es va quedar gent al carrer”. “Ens agradaria que es convertís en una mena d’universitat d’estiu. D’aquí uns anys ens podem imaginar 200 o 300 persones instal·lades al juliol a Girona treballant la manera d’introduir les diverses arts a l’aula”.
Nadal recorda que “les arts tradicionalment han estat maries al món educatiu de la primària i la secundària. Ara es tracta de posar-les al davant, donar-hi el valor que tenen i convertir la relació entre educació i cultura en un element motriu de la societat del coneixement. Es tracta de portar les arts a l’escola i l’escola a les arts”. Per Sunyer, és una aposta estratègica, i diu que la seva idea de festival per als quatre anys vinents és que no creixi tant cap amunt com “cap avall, que arreli més a la zona, sobretot a les àrees de la formació, d’ensenyament”. I per això l’aposta d’A Tempo ha de créixer.
D’una banda, hi ha el seminari per ajudar “els professors que són a la trinxera diària a integrar-los les arts”. “No es tracta de fer teatre o
EL PROBLEMA El Temporada Alta vol canviar la nul·la relació que hi ha al país entre educació i cultura
LA SOLUCIÓ Les arts entren a les aules amb artistes i obres i hi ha seminaris per a professors
dansa a classe, sinó d’utilitzar el teatre o la dansa per canviar la manera d’ensenyar”, assenyala el director del Temporada Alta. A més d’això, A Tempo fa que els artistes i les arts entrin a l’aula, i fins i tot ajuda a produir projectes escolars: l’any passat va ser l’obra Mai més set! Mai més gana!, en què 380 nens de l’escola La Farga protagonitzaven un espectacle sobre els seus molt diversos orígens. Aquest any, en col·laboració amb ConArte Internacional, es presentarà El cos es cola a càrrec de l’IES Salvador Espriu de Salt.
L’entrada a les aules es fa de dues maneres. Una, a través d’artistes a l’aula, “que vol dir que demanem a molts artistes que arriben al Temporada Alta que entrin als instituts i a les escoles a fer masterclasses”, diu Sunyer. No es tracta d’explicar l’espectacle que estan fent perquè els nens el vagin a veure, sinó de sessions d’una hora i mitja lligades al currículum escolar: “De quina manera aquest ofici dels artistes pot ensenyar als nens a fer les coses d’una altra manera; per exemple, Pere Arquillué els pot ensenyar com es llegeix en veu alta en públic, o els poden explicar temes de moviment o relacionats amb valors”. “Això sempre es fa a l’aula i, com que són artistes d’espectacles que s’estrenen al Temporada Alta, es convida els nens a anar a assajos generals”.
I després, esclar, s’ofereixen obres en escoles i instituts que obren debats d’actualitat des d’una mirada crítica. Als espectacles que ja s’oferien en l’edició anterior, La corda, de Clàudia Cedó, sobre el maltractament, i La llavor del foc, de Babou Cham i Carlota Subirós, sobre la diversitat, s’hi afegeix una adaptació per a primària de Romeu i Julieta de Rosa Gàmiz i Oriol Broggi. Per a batxillerats i cicles formatius, els temes que han preparat són potents: Albert Berta, sobre la diversitat sexual, fet a partir d’un espectacle de Les Impuxibles i que Marc Rosich ha adaptat, i l’espectacle-instal·lació d’Àlex Rigola Macho man sobre el feminicidi i la violència de gènere, unes obres que, sens dubte, ensenyaran que les arts poden ressonar molt fort a les aules.