‘La Traviata’ més teatral i lliure, a l’Auditori

El festival Temporada Alta s’endinsa avui a l’Auditori de Girona en un gènere pel qual no sol transitar: l’òpera. Tot i això, però, en realitat potser òpera no és la paraula que defineix més bé Traviata (You deserve a better future), l’ovacionada i molt teatral adaptació que ha realitzat el francès Benjamin Lazar de l’òpera de Verdi, sinó també tot un món, el del París de mitjans del segle XIX, en què la cortesana Rose-Alphonsine Plessis va triomfar amant rere amant: comtes, homes rics i escriptors amb menys patrimoni, com Alexandre Dumas fill, que la va immortalitzar en La dama de les camèlies ,dela qual sortiria una versió teatral que va inspirar ben aviat La Traviata verdiana, tot i que aquesta última s’hauria d’ambientar al segle XVIII perquè es considerava escandalosa. La història és coneguda: un home de bona família s’enamora d’una cortesana, ella ho deixa tot per ell, se’n van al camp, però el pare d’ell li demana que la deixi per no enfonsar el prestigi de la família. I ella ho fa sense explicar al seu estimat els veritables motius que tenia. Poc després, ella es mor. Ara Lazar ha reprès el París, la vida i la llibertat de la dona que ho va inspirar tot, Rose-Alphonsine Plessis, rebatejada per ella mateixa com a Marie Duplessis, que va arribar a la capital francesa als 15 anys, el 1839, i recorreria tot un rosari d’amants en només vuit anys més: es moriria als 23 anys tísica i comtessa. Una vida intensa i fascinant però que també parla de la condició femenina de l’època –per això el subtítol que hi ha posat Lazar– i d’una societat opressiva en un muntatge que prové del Théâtre des Bouffes du Nord, el temple de Peter Brook, i en què els músics –la partitura ha estat adaptada per a vuit– es mouen en escena juntament amb cantants i són una part integral de l’obra.